'El Rebombori del Pa. Barcelona 1789. "Y quien empesso toda la bulla fueron las mugeres?"' estima que més de 8.000 dones van participar-hi
La historiadora Isabel Segura Soriano recupera en un assaig un dels episodis més desconeguts de la història de Barcelona, que narra la revolta iniciada per les dones pels preus abusius dels aliments a finals del segle XVIII. Publicat per l'Ajuntament de la ciutat, l'assaig El Rebombori del Pa. Barcelona 1789. "Y quien empesso toda la bulla fueron las mugeres?" fixa en més de 8.000 les persones que van participar en la revolta.
Al segle XVIII, la ciutat estava dividida en dues Barcelones envoltades de dos recintes emmurallats: els barris que formaven part de l'antiga muralla de Jaume I, amb molts habitants, i la Rambla cap a Montjuïc, delimitada per la muralla de Pere III, amb baixa densitat de població.
En aquest context, es promovia la vida urbana i es començava a abandonar el camp, creixia el trànsit marítim, apareixien noves manufactures i s'hi instal·laven fàbriques indianes, cosa que provocà la necessitat d'incrementar el nombre d'habitatges.
La població, recorda l'autora, va començar a augmentar i es va triplicar el nombre d'habitants des del començament del segle amb 45.172 homes i 49.808 dones. Les cases es van haver d'adaptar a aquest increment d'habitants i això va accelerar la construcció i l'ús de materials de mala qualitat.
A aquestes deficiències es van sumar, segons Segura, la proliferació de males olors pel desenvolupament de les fàbriques i l'increment de la producció, així com un excés de brutícia, fins al punt que el 1788 es va decretar que cada veí s'havia de fer responsable del seu tros respectiu de calçada.
Enderrocament de les muralles de la ciutat
El 1775, es va iniciar l'enderrocament de la muralla de la Rambla que dividia les dues Barcelones i l'expansió de la ciutat es va obrir cap a la zona del Raval, especialment a partir del 1786.
A Barcelona, els gremis dels oficis no permetien que les dones treballessin, amb l'única excepció del de les brodadores, i no va ser fins al 1784 que el rei va permetre que poguessin treballar a les manufactures de fils i en altres arts, "sempre que fossin compatibles amb el decòrum i que les forces els ho permetessin".
La mà d'obra femenina aportava, segons la historiadora, beneficis com la reducció de costos, perquè cobraven menys: "La revolució industrial, fonamentalment tèxtil, es va fer sobre la base del treball -mal remunerat- de les dones", afirma.
Fins a finals del segle XIX les revoltes populars espontànies servien per expressar el malestar de la ciutadania i un exemple va tenir lloc el 1788 quan es va produir una mala collita de blat i altres cereals a tot Europa.
El Rebombori del pa de 1789
L'enterrament del rei Carles III i la coronació del seu fill Carles IV, que van suposar grans dispendis per al poble barceloní, va coincidir amb la pujada del preu del pa, de manera que va esclatar el denominat Rebombori del Pa el 1789.
El pa era un dels aliments fonamentals en aquella època, a més de ser el producte amb més pes a la dieta diària popular i quan es va encarir va començar a escassejar. I a això es va sumar que el 7 de gener es va produir una gran nevada a la capital catalana.
Feia molt de fred i no hi havia prou carbó per a tota la ciutat, tampoc llenya, i hi havia manca d'oli, fusta, ous, vi i carn, productes que van pujar de preu. Un edicte de Francisco González de Bassecourt, comte de l'Assalt i president de la Reial Audiència, va anunciar la pujada del preu del pa, que es va incrementar en un 50%.
Josefa Vilaret, pionera de la revolta
Segons Isabel Segura, Josefa Vilaret va ser la primera persona que es va rebel·lar i va protestar cremant una barraca de venda de pa a la Boqueria, d'on van marxar moltes dones cap a la plaça de Sant Agustí, que al camí van anar recollint tot el pa que van trobar i incendiant les parades on es venia.
L'endemà, l'aldarull ja no sols demanava la baixada del preu del pa, sinó també de l'oli, el vi i la carn, i es va enfrontar amb pedres a les tropes militars que van respondre amb una massacre a cop de sabre de manera indiscriminada per part de la cavalleria.
Al tercer dia, el comte de l'Assalt va emetre un bàndol restringint la llibertat de moviments i de circulació. La notícia del 'Rebombori' de Barcelona es va estendre per Martorell, Arenys, Sant Boi, Sant Feliu, Sabadell o Mataró, i fins i tot Vic, on hi va durar mesos, fins a l'arribada de les tropes d'infanteria de Guadalajara.
La substitució del capità general González de Bassecourt per Francisco Antonio de Lacy va empitjorar l'ambient, ja que va ordenar no respectar les concessions i aplicar més agressivitat: noranta persones van ser deportades i es va condemnar a mort cinc homes i una dona, Josepa Vilaret, executats el maig del 1789.
Jose Oliva-Diari de Barcelona
