L’homenatge a Juan Antonio Masoliver Ródenas que l’ACEC va celebrar el passat 2 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya va repassar les diferents facetes d’aquest “home de lletres”: crític literari, narrador, poeta i, sobretot, “intel·lectual de pensament independent”.
Envoltat de nombrosos amics i companys de professió, Masoliver va escoltar les paraules que li van dedicar a la taula el seu germà gran, Bartolomé Masoliver, el periodista Sergio Vila-Sanjuán, la poeta Rosa Lentini, l’escriptor Enrique Vila-Matas i Salvador Giner, introduïts per Anna Caballé, secretària general de l’ACEC.
El germà de Juan Antonio Masoliver, Bartolomé, va repassar els fets que han marcat la vida de l’autor, des de la seva infantesa a Masnou, passant per l’exili a Londres, fins als anys que va viure a casa del seu oncle, l’erudit Juan Ramón Masoliver. Amb un to humorístic, va destacar la “intel·ligència, l’esperit rebel i l’inconformisme” del seu germà des de ben jove, així com un interès per tot “el que fos estranger”. Bartolomé Masoliver va ressaltar el seu últim llibre, El laberint del cos, que considera un homenatge de l’autor a Catalunya.
Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia, va parlar de la dedicació de Masoliver a la crítica literària en aquest diari barceloní, on va debutar l’any 1970. “Com a crític és un personatge obert i sempre atent, que no és sectari i de curiositat universal”, va subratllar Vila-Sanjuán, que també va elogiar la seva “generosa entrega de quaranta anys als llibres dels altres”, que han fet d’ell “no només el degà de la crítica espanyola, sinó també una referència inqüestionable per a qualsevol que vulgui endinsar-se a la cultura espanyola del nostre temps”.
La poeta Rosa Lentini, filla del també poeta Javier Lentini, gran amic de l’homenatjat, va descriure i analitzar la faceta poètica de Masoliver, que escriu una poesia en què trobem “el malestar existencial de Pavese, el dolor punyent de Vallejo i la lluminositat mediterrània de Montale”. Lentini també va assenyalar la vinculació dels seus versos amb el la imatge i les arts plàstiques, així com “l’estratègia d’alternar el llenguatge culte o idealitzat amb l’ús d’un llenguatge baix o malsonant”. L’amor, el sexe, la infantesa com a revelació de l’entorn i el pas del temps són alguns dels temes recurrents en la poesia de Masoliver.
“El Masoliver narrador” va centrar la intervenció de l’escriptor Enrique Vila-Matas, que va referir-se als seus llibres, “als seus relats amb llàgrimes de riure feliç, amb humor tràgic de vegades buñuelesc”. “Ell desitjava marxar per a tornar algun dia, per a fer-se passar per estranger a la seva pròpia terra”, va dir Vila-Matas en parlar dels anys que Masoliver va passar fora d’Espanya. Així, va destacar dues “línies mestres” de la seva personalitat: “la seva estrangeria, diguem la seva falsa estrangeria, i la seva indiscutible condició d’home de lletres, en el sentit més britànic del terme”. L’escriptor va acabar dient: “Masoliver exiliat, poeta i crític literari ha sabut descobrir una cosa essencial: l’única manera d’escapar del seu país és vivint en ell”. Per altra banda, Salvador Giner, va recordar algunes de les anècdotes que va viure amb l’autor durant la seva estada a Londres.
En nom de l’ACEC, Anna Caballé va desitjar que l’homenatge a Masoliver Ródenas “serveixi també com a record a la tasca de la crítica literària, que no sempre està prou reconeguda i darrera la qual hi ha una veritable vocació literària”.
