El 21 de novembre es va presentar el llibre Los soles por las noches esparcidos, de Santiago Montobbio, a la seu de l’Asociación de Escritores y Artistas Españoles (AEAE), fundada el 1871. En obrir la sessió, el director general de l’associació, José López Martínez, va recordar que aquest llibre s’havia presentat a l’Ateneu Barcelonès, “una entitat històrica i molt lligada a la vida cultural de Barcelona”, i que l’alegrava presentar-lo a l’AEAE, “una entitat també històrica i molt lligada a Madrid”. 

Mercè Boixareu –catedràtica de Literatura i professora emèrita de la UNED– va assenyalar que presentar la poesia de Santiago Montobbio era “una responsabilitat”. Va realitzar una explicació de la seva trajectòria poètica, destacant que va publicar per primera vegada com a poeta a la Revista de Occidente, el 1988, i que la seva obra “va obtenir des del primer moment el reconeixement d’il·lustres escriptors (Onetti, Sabato, Delibes, Cela, Martín Gaite, Valente, entre altres), que van destacar la força d’aquesta poesia”.

Va explicar que és una obra poètica que es dóna en dos grans moments creatius: el primer d’ells, el 1987, quan el poeta tenia 21 anys i era estudiant de Dret i de Filologia Hispànica; el segon, el 2009, després de vint anys de silenci, quan en tres setmanes de març i uns dies d’abril va escriure aquests 438 poemes que s’han publicat en dos volums de la col·lecció El Bardo. 

Boixareu va preguntar al poeta què havia motivat aquesta segona etapa. Santiago Montobbio va contestar que, “en moltes vides d’artistes, la producció es realitza en determinats moments de la seva vida, en els quals produeixen amb molta intensitat”. A les persones que pensen en estudis o treballs convencionals, va afegir, “potser els resulti estrany, però la creació artística és vida espiritual i es dóna per altres camins”.

La presentadora va comentar que en aquests dos volums, tot i que els seus poemes estiguessin escrits a la vegada, hi veia característiques diferents. Va assenyalar que en aquests poemes “hi ha una percepció de l’ànima i el propi quefer poètic, una coincidència de la poesia i la poesia com a propi tema, a més d’una àmplia varietat formal”. 

Per acabar, va agafar la paraula una altra vegada el director general de l’Asociación, José López Martínez, que es va referir a la “capacitat d’enteniment privilegiat de Santiago Montobbio sobre la vida, el sentit de l’existència i la poesia mateixa”.