Es compleixen 100 anys del naixement a Saigon de Marguerite Duras, una escriptora l'obra de la qual pivota al voltant de l'amor, el sexe, el dolor i la solitud. Morta a París el 1996, Duras va dedicar la seva vida a les paraules. Duras va emprendre obres literàries, guions cinematogràfics, posades en escena, articles, debats, i militàncies polítiques, etc .

Marguerite Duras va devorar i va escriure sobre la història que li va tocar viure, des de la Segona Guerra Mundial fins a la cultura de masses. Va ser una icona mediàtica, i fins i tot va arribar a escriure cançons per a artistes de cabarets. La desolació, i la subjectivitat són característiques presents en moltes de les seves obres. Més enllà de L'Amant  (1984), (la seva novel·la més coneguda, amb la que va guanyar el premi Goncourt i va arribar a la pantalla gran),  l'univers literari de Duras és ampli i marcat per una veu potent i personal.

Militant de causes diverses, Duras va estar enrolada en el Partit Comunista, i va ser una dona inquieta i polifacètica. Duras va passar la seva infància i adolescència a la Indoxina francesa, experiència que va marcar moltes de les seves obres . Altres de les seves novel·les més conegudes són Moderato Cantabile (1958), L'amor (1971), El mal de la mort (1982) , o Yann Andréa Steiner (1992).

Associada als seus inicis literaris al Nouveau Roman, les seves obres tenen un segell particular, composades amb  frases curtes, amb temps i accions desestructurats, d'una gran potència i intensitat. Les històries d'amor que explica Duras es  capbussen en els misteri dels éssers, en l'abandó, el silenci, la solitud, la sensualitat femenina i la mort.