«Totes les arts, i fins i tot els països, tenen capacitat d’encís, d’àngel i de musa, i així com Alemanya té, amb excepcions, musa, i Itàlia té permanentment àngel, Espanya és en tot temps moguda per l’encís, com a país de música i dansa miŀlenàries, on l’encís esprem llimones de bon matí, i com a país de mort, com a país desclòs a la mort».
Aquest fragment forma part d’una de les més belles conferències pronunciades pel poeta Federico García Lorca (a Cuba, 1930). Conferència en què l’autor defineix l’encís com «un poder i no un obrar, és un lluitar i no un pensar» i el contraposa a l’art que pot tenir la capacitat d’ésser visitat per l’àngel, o de tant en tant incorporar la musa. Al contrari Espanya, escriu Lorca, «està sempre moguda per l’encís». Encís que té a veure amb l’esperit, amb l’indicible, amb l’inefable, amb alguna cosa quasi divina que es desperta «en les últimes cambres de la sang». Per la seva gran sensibilitat ctònica, l’«artista encisat» també ens pot arribar a evocar la figura de la xamana o del xaman.
Aquesta triple concatenació anímica d’«àngel, musa i encís» -elements que d’alguna manera han de “visitar” l’oficina de tot creador i fer-se visibles en la seva obra- és la que ens ha suggerit la possibilitat de celebrar avui aquesta sessió: congregar tres exceŀlents poetes al servei -cadascuna a la seva manera i estil- d’aquests tres grans elements de vocació demiúrgica, en referir-nos a la creació.
De qui és més fidel devota cada una d’elles ho podrem descobrir en escoltar-les!
Valentí Gómez i Oliver
Poeta i moderador
Les poetes
Marga Clark (Madrid), escriptora, poeta i artista fotògrafa. Va realitzar la seva carrera universitària i cursos especialitzats de teatre, cinema i fotografia a Nova York, estudiant amb el gran mestre del retrat, Philippe Halsman, obtenint la beca de La Academia Española a Roma (1993-1994). La seva obra fotogràfica es troba en importants col.leccions i museus. Entre les seves publicacions cal destacar en fotografia: Movimento estático (1985), Agua (1991); en assaig: Impresiones fotográficas (1991); bibliòfil: De Profundis (1989), Chiaroscuro (1993), Flor de fuego (1996); en poesia: Del sentir invisible (1999), Auras (2001), Pálpitos (2002), El olor de tu nombre (Premio Villa de Madrid 2008), edició bilingüe en italià (2014). Amnios (2009), Campo de batalla (2010), Luzernario (2012). Olvidada de mi (2014); en novel.la: Amarga luz (2002-2011). La seva obra com a poeta ha estat recollida en diferents antologies. Ha impartit conferències i tallers en universitats i trobades
Mariana Colomer (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Hispànica (especialitat de Literatura) per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Crónicas de altanería (1999), La gracia y el deseo (2003) —que inclou la segona edició revisada del seu primer poemari—, Libro de la suavidad (2008) i Salir de mí (2012). Part de la seva obra ha estat traduïda a l'anglès i català i per Emilio Coco a l'italià i ha estat inclosa en nombroses antologies i estudis, entre els quals destaquen: Ilimitada voz: Antología de poetas españolas, 1940-2002 (2003); Voces del margen: mujer y poesía en España. S. XX (2009), ambdues obres de J. M. Balcells; La musa funámbula. Poesía española entre 1980-2005 (2008), de Rafael Morales Barba; Antología viva y confidente de la inspiración. Los poetas del silencio (2006), de Juan Miguel Domínguez Prieto; Lluernes al celobert. Antologia espiritual femenina (2007) a càrrec de Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol; «Dios en la poesía española del s. XXI (II)», per Juan Carlos Rodríguez, en la revista Vida Nueva (2012). Ha codirigit l'exposició i el llibre Tan mortales tan divinas. 32 mujeres creadoras. Diálogo entre poesía y artes plásticas y audiovisuales (2005).
María Elena Martínez Abascal va néixer a Santander el 19 de maig de 1960. Va ser educada en sensibilitat i coneixements artístics pel seu pare, Marco Tunes, cantant d'òpera i sarsuela. Als divuit anys es va traslladar a Barcelona, on exerceix com a catedràtica de llengua i literatura castellanes. Ha realitzat el doctorat a la Universitat de Barcelona, estudis de literatura anglesa a les Universitats de Westminster y Cambridge ha estat ponent en diversos Congressos internacionals de literatura i filosofia. Entre les seves publicacions cal destacar el seu assaig Borges y la Filosofía (1991) i altres textos com Correspondencias entre la obra de Francisco de Aldana y Luis Cernuda (2005), Disfraz y pensamiento alegórico en Don Quijote de la Mancha (2008) i elspoemaris La simetría del silencio (Eds. Torremozas, Madrid, 2008) i Cuerpos traslúcidos (Eds. Torremozas, Madrid, 2010). La seva obra ha estat recollida al Diccionario bibliográfico de la poesía en Cantabria (1970-2010) (Fundación Gerardo Diego).
Dia 30 d'octubre a les 7 del vespre
Sala d'Actes de la Residència d'Investigadors
C/. Hospital, 64 Barcelona
