Dia 19 de març a les 19,30 hores
Presentació de Hasta el final camina el canto,
llibre de Santiago Montobbio
amb Rafael Lozano i Amaranta Sbardella i Klaas Wijnsma
Aula dels Escrriptors 5a. planta de l'Ateneu Barcelonès

Santiago Montobbio (Barcelona, 1966) és llicenciat en Dret i en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i professor de la UNED. Va publicar per primera vegada com a poeta en la Revista de Occidente en 1988, i el seu primer llibre, Hospital de Inocentes (1989), de la publicació dels quals s'han complert 25 anys, va merèixer el reconeixement espontani d'il·lustres autors (Onetti, Vilariño, Sabato, Delibes, Cela, Martín Gaite, Valente, entre uns altres), els qui van destacar la bellesa, la força i la fondària d'aquesta poesia. Ha publicat altres llibres de poemes a Espanya, França i Mèxic, i ha col·laborat en les primeres revistes d'Espanya, Europa i Amèrica. La seva poesia s'ha traduït a un bon nombre d'idiomes (anglès, francès, alemany, italià, danès, portuguès, romanès, albanès i holandès) i s'han publicat llibres amb una selecció de la seva obra poètica a França -Li théologien dissident (2008) i La poésie est un fond d’eau marine (2011)- i a Brasil -Onde treme o nome/On tireta el nom (2010)-. En 2009, després de vint anys de silenci, va tornar a escriure poesia amb gran intensitat. Exactament el poeta va escriure 942 poemes en dos moments: 438 poemes en tres setmanes de març i uns dies d'abril, i altres 504 a l'estiu i tardor, fins a aconseguir un total de 942. Els 438 poemes escrits al març i abril s'han donat a conèixer en El Bardo en dos llibres que s'entrecreuen i complementen, La poesia es un fondo de agua marina i   Los soles por las noches esparcidos, i en aquest tercer volum, Hasta el final camina el canto, es troben els poemes que continuen als dels dos volums anteriors, del 439 al 696. Amb aquest nou llibre es dóna a conèixer més una obra que constitueix una aportació fonamental a la poesia.