Óscar Collazos. Bahía Solano 1942-Bogotà 2015. Va viure els primers anys de la seva infància en Bahía Solano, un petit poble en la costa del Pacífic, i la seva adolescència en Buenaventura (Valle del Cauca). En aquesta ciutat va freqüentar des dels 14 anys la biblioteca pública, on les lectures li van despertar un interès primerenc per la literatura. A principis dels anys seixanta va arribar a Bogotà per estudiar Sociologia a la Universitat Nacional. Es va traslladar en 1964 a Cali, on va estar vinculat al TEC, Teatro Escuela de Cali, dirigit per Enrique Buenaventura. En 1968 va viatjar per primera vegada a Europa, va visitar alguns països de l'Est i, finalment, va arribar a París al març d'aquest any. Va viure els esdeveniments de maig. Allí va continuar l'escriptura de la seva primera novel·la, Los días de la paciencia. Va tornar a Colòmbia a la fi d'aquest any. Al gener de 1969 va ser convidat com a jurat del Premi literari de la Casa de les Américas de l'Havana. Va acceptar la proposta de dirigir el Centre de Recerques Literàries d'aquest organisme cultural, en reemplaçament de Mario Benedetti. Va romandre a l'Havana fins a desembre de 1970. Després d'una breu estada a Estocolm i París, va tornar a Colòmbia.
Va reprendre les seves col·laboracions literàries en Lecturas Dominicales de El Tiempo. A l'octubre de 1972 va viatjar a Barcelona, on va residir fins a 1989. Va ser finalista de l'I Premio Barral de novel·la amb Crónica de tiempo muerto. Va col·laborar com a lector en editorials espanyoles i en revistes culturals de la Ciutat Comtal, on va freqüentar als escriptors Juan Marsé, José María Castellet, José Agustín Goytisolo, Luis Goytisolo, Enrique Vila-Matas i Cristina Fernández Cubas. Entre 1976 i 1977, va ser becat pel Berliner Kumstlerprogramm de la DAAD. Al seu retorn a Colòmbia, va ser columnista de La Prensa, El Espectador i El Tiempo.
En 1998 es va traslladar a Cartagena d'Índies. Des de 2004, va ser professor convidat a la Universitat Tecnològica de Bolívar i columnista del diari El Universal. Va ser, durant anys, convidat de la Fira Internacional del Llibre de Bogotà, en la qual va sostenir converses públiques amb escriptors com Gilles Lipovetsky i J.M.G. Li Clézio. Va ser col·laborador de Hay Festival Cartagena.
Amb més de 15 novel·les publicades, Collazos ha pogut aconseguir un estil propi, caracteritzat en els seus primers llibres per l'experimentació formal i les cerques en el llenguatge col·loquial de les barriades urbanes. En les seves novel·les i contes s'expressen les diferents formes de violència sofertes per la societat colombiana en l'últim mig segle, les relacions dels individus amb estructures de poder com la família i l'Estat, i els processos de desintegració social i moral dels últims anys.
Les revulsives imatges mostrades al llarg de les seves novel·les són la transposició imaginària i de vegades cruelment realista de l'entorn de l'autor, des de la costa del Pacífic dels seus primers contes i novel·les, fins al Carib colombià, on transcorren algunes de les seves últimes novel·les, Rencor i Señor Sombra. La seva novel·la Rencor va ser reeditada per Arango Editores després d'esgotar 6 edicions en Seix Barral. Collazos va voler construir un cicle novel·lesc sobre el que ha cridat "relacions de parentiu entre la criminalitat, l'alta política i les indústries de la bellesa." En 2013, Random House va publicar l'última de les seves novel·les: Tierra quemada, una impressionant al·legoria sobre la guerra a Colòmbia. En aquesta novel·la, centenars de supervivents de massacres i crims de guerra són conduïts a cap part per homes fortament armats amb el propòsit, diuen, de salvar-los. Pel que sembla, la guerra està acabant en aquest territori desolat. Concebuda com a al·legoria, Tierra quemada té un desenllaç apocalíptic i aterridor.
