El tren negre en realitat és blanc. Un Talgo comú i corrent que parteix puntual a mig matí cap a Gijón. Fins fa uns anys l'organització llogava un d'històric dels temps d'Alfonso XIII en exclusivitat per a escriptors, convidats i premsa, però amb les retallades pressupostàries ja se sap. No obstant això el negre va per dins, repartit entre passatgers, en un parell de furgons. I el negre per antonomàsia ve en un senyor amb barret panamà i camisa blanca, que sembla anar d'incògnit, al costat de la qual se senta, gairebé per casualitat, aquest cronista despistat.

Qui està aquí no és un altre que Juan Madrid, un dels històrics fundadors, rumb a la inauguració de la XVIII Setmana Negra de Gijón. Una institució que en gairebé tres dècades de festival solament va faltar mitja dotzena de vegades a la cita, però encara que sembli mentida, és la segona vegada que puja al tren negre, confessa. La primera va ser fa 28 anys. Molt poc després que al costat de Paco Ignacio Taibo II, Manolo Vázquez Montalbán i els sospitosos habituals, gestessin gairebé de manera conspirativa aquest festival, recorda, en una trobada internacional de novel.la negra en San Juan del Río (Mèxic).

Molta aigua ha corregut des de llavors -i el tren negre ha perdut la bullícia i batibull d'antany domesticant-se de poc, tot cal dir-ho-: "Però el més significatiu és que el gènere segueix avançant amb força i bon nivell, avui hi ha en actius tres generacions de novel.listes molt bons", diu el veterà autor de Los hombres mojados no temen la lluvia (Alianza). I el de Màlaga té motius de sobres per a l'optimisme perquè Edicions B recupera en edició commemorativa la seva cèlebre sèrie de Toni Romano. Sis lliuraments de les quals les dues primeres: Un beso de amigo (1980) i Las apariencias no engañan (1982) ja estan al carrer en un sol volum.

Juan Madrid participa aquesta tarda en les primeres activitats de la Setmana, amb prou feines inaugurat el recinte per l'alcalde de la ciutat, en una trobada amb els clubs de lectura de La Onze. I al costat del programador del festival, Ángel de la Calle, repassarà la seva obra i el que suposa "Escriure per a les pantalles".

Però Madrid no és l'únic estel literari sobre rails, perquè també viatja a Gijón la súper vendes Gioconda Belli, que no es dedica estrictament al gènere negre, però fa temps que la Setmana va obrir les seves fronteres a la ciència-ficció, a la novel.la històrica o a la novel.la a seques i, per descomptat a la poesia. Com a debutant a la festa Belli està "oberta a la sorpresa". L'autora presenta El intenso calor de la luna (Seix Barral), "una novel.la que treu la menopausa de l'armari i qüestiona la idea que és la fi de la feminitat" i de pas mostra la seva faceta poètica, per a molts desconeguda. Recitarà dema sobre la mitjanit al costat del pope del vers local Luis García Montero.

La veritat és que el tema de gènere està més que present en la XVIII edició i també al tradicional tren, perquè un dels plats forts del programa seran les taules sobre la nova novel.la llatinoamericana i la violència de gènre en les quals participan l'argentina Gabriela Cabezón Cámara, María Inés Krimer, Selva Almada i Tatiana Goransky, a to amb la mobilització social deslligada al seu país en els últims mesos pels reiterats casos de "femicidios".

Però no solament en la violència de gènere fa blanc el festival, sinó també en la política perquè un altre dels autors que acapara l'atenció del tren negre en una roda de premsa a bord és el colombià Gustavo Forero, director del festival Medellín Negro, la seva  novel.la  Desaparición (Edicions B) li va valer l'hostilitat del govern del seu país en enfocar sobre "un tema que oficialment no està reconegut i fins i tot una mica censurat en la premsa", diu, com les "desaparicions forçades". Algunes organitzacions comptabilitzen prop de 250.000 casos des de començaments dels 80 fins als nostres dies. D'això s'ocupa la seva novel.la a través d'un cas sentenciat i per això inqüestionable: la desaparició en 1985 d'onze guerrillers del M19 en la recuperació del Palau de la Justícia per part de l'exèrcit regular.

Es tracta només d'un primer avanç sobre el tren, amb aquells autors que viatgen al costat de l'històric fundador de camisa blanca -els que gaudeixen de les fanfàrries de la banda municipal en arribar a destinació-, perquè entre els noms del programa, que arribaran a Gijón els dies vinents, figuren grans entre espanyols i llatinoamericans com: Dolores Redondo, Rosa Montero, Sergio Ramírez, DiegoTrelles Paz, Jordi Llobregat, Carles Quílez o Luis Alberto de Conca. Sense comptar amb els afegits fora de programa d'últim moment com Antonio Muñoz Molina, Elvira Lindo o el dibuixant italià Milo Ragés, al que l'organització de la Setmana Negra homenatjarà dissabte que ve dia 18. I sense explicar tampoc els titans que es disputen aquest any el prestigiós premi Hammett: Carlos Zanón, David Torres, Víctor del Árbol i Guillermo Orsi, dels quals tots menys l'últim estaran presents en el festival.