L'escriptor barceloní Juan Marsé, premi Cervantes i membre de la generació dels 50, rebrà el premi Liber 2016 a l'autor hispanoamericà més destacat com a reconeixement a la seva "trajectòria amb projecció universal vinculada a les seves arrels barcelonines".

El guardó que concedeix la Fira Internacional del Llibre a proposta de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) li serà entregat el dijous 13 d'octubre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en el marc de les activitats del saló Liber, que aquest any organitza Fira de Barcelona.

Amb aquest premi, la indústria editorial reunida a Liber distingirà l'extensa i prolífica carrera de Juan Marsé, considerat el millor retratista de la Barcelona de postguerra i un dels autors més importants de la narrativa en espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva literatura realista, crítica i irònica ha sigut traduïda a més de 30 idiomes, i se'l considera un dels autors en castellà de més abast internacional. Una menció especial mereix la seva extensa repercussió en el mercat hispanoamericà.

Juan Marsé va néixer a Barcelona el gener del 1933. La seva infància i la seva joventut van transcórrer entre el Guinardó, el Carmel i Gràcia, els barris on sol ambientar les seves novel·les. Als 13 anys va deixar l'escola i va començar a treballar com a aprenent en un taller de joieria, ofici que va exercir durant més d'una dècada. Va ser llavors quan es va despertar la seva vocació literària, alimentada per la lectura de novel·les d'aventures i tebeos i el cine americà de l'època.

Va estudiar de forma autodidacta i el 1958 van aparèixer els seus primers relats a les revistes 'Ínsula' i 'El Ciervo'. Mentrestant, va publicar entrevistes i ressenyes cinematogràfiques a la revista 'Arcinema'. Va obtenir el premi Sésamo de contes el 1959 amb 'Nada para morir' i el 1960 va ser finalista del premi Biblioteca Breve de Seix Barral amb la seva primera novel·la 'Encerrados con un solo juguete'. Aquell any es va traslladar a París, on va treballar com a professor d'espanyol, traductor, guionista i ajudant de laboratori a l'Institut Pasteur, on va coincidir amb el nobel Jacques-Lucien Monod.

Al tornar a Barcelona va publicar 'Esta cara de la luna' (1962), llibre després repudiat per l'autor i el 1966 va veure la llum la seva primera novel·la d'èxit 'Últimas tardes con Teresa'. Des d'aquell any es va dedicar professionalment a escriure, amb col·laboracions per a editorials, diaris i revistes, així com traduccions i diàlegs per a cine. Va ser redactor en cap de les revistes 'Bocaccio' i 'Por favor'. El 1970 va publicar 'La oscura historia de la prima Montse'.

El 1973, per eludir la censura franquista, Marsé va haver de publicar a Mèxic la seva novel·la més valorada 'Si te dicen que caí'. Va guanyar el premi Planeta el 1978 amb 'La muchacha de las bragas de oro'. Els anys 80 i 90 van suposar la seva consagració com un dels grans novel·listes espanyols de la segona meitat del segle XX. Les seves obres van ser traduïdes a diferents idiomes i algunes van ser portades al cine per directors com Vicente Aranda i Fernando Trueba.

Entre els títols posteriors figuren: 'Un día volveré' (1982); 'Ronda del Guinardó' (1984); 'El fantasma del cine Roxy' (1985); 'La fuga del río Lobo' (1985); 'Teniente Bravo' (1986); 'El amante bilingüe' (1990) i 'El embrujo de Shanghai' (1993).

Entre les seves obres més recents destaquen 'Rabos de lagartija' (2000); 'La gran desilusión' (2004); 'Canciones de amor en Lolita's Club' (2005) i 'Caligrafía de los sueños' (2011). La seva última novel·la és 'Esa puta tan distinguida' (2016).

Al llarg de la seva carrera, Marsé ha acumulat nombrosos premis com el Ciutat de Barcelona (1984), el de la Crítica (1994 i 2000), el Juan Rulfo (1997), el Nacional de Narrativa (2001) i el Cervantes (2008), entre altres.

Amb el premi Liber, Juan Marsé se suma a l'elenc d'escriptors en espanyol que han sigut reconeguts per la indústria editorial en la seva fira de referència per la seva projecció en el mercat hispanoamericà. En anys anteriors van rebre el guardó Arturo Pérez-Reverte (2015), Antonio Muñoz Molina (2014) i Eduardo Mendoza (2013).