Balada de Berlín és un llibre de poemes escrit per Juan Carlos Elijas, que edita Los libros del gato negro, en 2017, des de Saragossa. Destaca una percepció fragmentada de la ciutat, entre el reflex de l'extern i la seva història, i el filtre que el poeta duu a terme: una exposició calidoscòpica, un llenguatge entre expressionista i impressionista, una aposta pel prelògic, el símbol anterior al símbol, les experiències de cultura i les experiències del món interior. D'altra banda, cal esmentar l'aposta mètrica: des del clàssic hendecasíl·lab, als inusuals tridecasíl.labs o fins i tot pentadecasíl.labs. S'aprecien mostres també d'alexandrins o dodecasíl.labs. Un llibre cosit síl·laba a síl·laba. Tot això constitueix una curiosa mescla entre l'imaginat i el recognoscible, embolicada en un discurs poètic en el qual el viatger —un europeu meridional— deixa caure la seva percepció per la ciutat i el seu temps, fins que torna al seu origen mediterrani: un viatge, heraclitià, del que no es torna igual que quan es va partir. Entre la realitat i la ficció, em quedo amb la secció «El quadern d'Eva Schenk», en homenatge a una entranyable amistat que Juan Carlos ha anat contraient amb el pas dels anys, nascuda en 1933, i que ha volgut acompanyar al poeta en les presentacions a Berlín: tota una mostra de compromís amb la celebració de l'acte poètic.