Kazuo Ishiguro: Premi Nobel de Literatura 2017
acec8/10/2017
(Foto:)
| |
L'Acadèmia Sueca ha triat a Kazuo Ishiguro Premio Nobel de Literatura 2017. L'escriptor britànic nascut al Japó va ser guardonat per les seves obres que descobreixen "l'abisme sota el nostre sentit il·lusori de connexió amb el món".
L'escriptor britànic Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954) ha estat el mereixedor del Premi Nobel de Literatura en la seva 114a edició. Així, se suma un nou escriptor en llengua anglesa al premi creat en 1901. L'Acadèmia Sueca, després d'una sèrie de tuits amb fotos i frases inspiradores d'escriptors premiats en anteriors edicions, va donar a conèixer la seva decisió. Sara Danius va ser l'encarregada de l'anunci. Autor de novel·les inoblidables com Nunca em deixis mai o El que resta del dia, (Edicions 62) Ishiguro no figurava en la llista d'apostes que es realitza cada any.
L'escriptor nascut al Japó viu a Londres des que tenia cinc anys; allí es va formar, va estudiar piano, més tard va estudiar un mestratge a la Universitat de East Anglia i a la Universitat de Kent. Va començar la seva carrera professional com a escriptor de guions per a sèries de televisió i relats, que es publicaven en revistes. És autor de set novel·les, totes elles traduïdes a l'espanyol; cadascuna d'elles pot ser considerada una obra mestra. En 1982, va publicar Pálida luz en las colinas, que narra la revelació d'un enigma dolorós en la consciència d'una mare que acaba de perdre a la seva filla. Va seguir amb Un artista del mundo flotante (1986) i El que resta del dia (1989), que va ser portada al cinema per James Ivory en 1993.
D'una novel·la a una altra, Ishiguro canvia escenaris, personatges i maneres de construir les atmosferes. El seu registre aprofundeix en la perspectiva de criatures que se senten incòmodes al món que habiten, encara que potser no tant com per fer volar tot per l'aire. Aquesta tensió es trasllada a les percepcions i als esdeveniments, que semblen sobrevenir de manera funesta.
Els inconsolables, de 1995, comença de manera realista i després adquireix aspectes tan ombrívols com fantàstics. En 2000, va publicar Quan érem orfes. Potser No em deixis mai, de 2005, també portada al cinema pocs anys després (per Mark Romanek), és fins ara l'obra més emblemàtica de l'autor. En aquesta novel·la es conjuga una història de ciència ficció narrada amb sensibilitat i delicadesa. Una heroïna no humana empeny la trama de la novel.la.
La seva última novel·la, El gigante enterrado (2015), va sorprendre crítics i lectors. Dos ancians, Axl i Beatrice, emprenen un llarg camí per retrobar-se amb el seu fill, que viu en un altre llogaret. Una confusió altera la memòria de molts dels personatges de la novel·la, sobretot dels majors, que recorden amb fidelitat fets que uns altres consideren pura imaginació. L'acció de El gigante enterrado transcorre quan els sajons comencen les invasions que acabarien per aniquilar o subsumir als bretons que ocupaven l'illa després de marxa dels romans.
Entre els títols del flamant Nobel de Literatura hi ha un llibre de relats (Nocturnos), que reuneix cinc històries que es poden llegir com a moviments musicals. En aquest llibre, l'amor per la música de l'autor es revela de manera plena. Els llibres d'Ishiguro han estat publicats per l'editorial Anagrama i Edicions 62.
|
|
|
|
|
