La crisi sanitària dels últims mesos no ha impedit que l’organització de la 38a Setmana s’hagi reinventat i hagi trobat un nou emplaçament, el Moll de la Fusta, per celebrar la fira més important de la producció en llengua catalana

L’inici del confinament el mes de març passat va obligar a tancar les llibreries i, poc després, a cancel·lar Sant Jordi. Feia trontollar també grans cites en el calendari editorial del sector com la Setmana, la fira més important del llibre en català, en un principi prevista per al setembre a l’avinguda de la Catedral, emplaçament que l’ha acollit des del 2012.

“Al maig ens vam reunir amb l’Ajuntament i la Generalitat i vam veure que si podíem complir amb les normes de seguretat, celebrar la Setmana era factible”, explica Joan Carles Girbés, que enguany s’estrena en el càrrec de president, rellevant Joan Sala. L’editor d’Ara Llibres s’ha hagut d’encarar amb l’edició més complexa de la Setmana dels últims anys, esdeveniment que ha anat agafant impuls durant l’últim lustre, fins al punt que ha augmentat la facturació un 60%, passant dels 241.000 euros del 2014 als 544.000 de l’última edició. En un context on el llibre en català factura anualment al voltant dels 240 milions d’euros, els ingressos que s’aconsegueixen durant la Setmana són una ajuda cada vegada més significativa.

El context actual ha fet la cita anual, que aquest 2020 arriba a la 38a edició, hagi hagut de reinventar-se, com tants altres esdeveniments culturals. “Ens instal·lem al Moll de la Fusta perquè és un espai ampli i obert que permet ser perimetrat i establir les mesures i controls que ens demanen”, diu Girbés abans de recordar que l’any que ve, si la pandèmia ho permet, es recuperarà l’emplaçament de l’avinguda de la Catedral. Montse Ayats, editora d’Eumo i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana -entitat organitzadora de la Setmana- recorda que l’experiència de la festa del llibre i la rosa del 23 de juliol va ser útil a l’hora de fer possible la Setmana. “Ens ha ajudat a ser més àgils, a tenir plans B i C per posar en marxa si fos necessari, com va passar a l’estiu, però finalment serà com vam preveure al maig”, diu.

Tot i que el llibre en català ha retrocedit entre un 20% i un 25% respecte a l’any passat, el juny i el juliol, coincidint amb la preparació i celebració de l’anomenat Sant Jordi d’estiu, les xifres van fer un tomb positiu. “Veníem d’una caiguda del 52% al març i un 92% a l’abril -diu Ayats-. Al maig ja es va reduir fins al 18%, i els mesos de juny i juliol s’ha facturat un 20% i un 19% més que el 2019”. “La davallada del primer semestre es troba al voltant del 25%. És un percentatge molt alt, un imprevist fort i un daltabaix en els pressupostos del sector -admet Girbés-. Així i tot, en l’àmbit cultural el del llibre ha estat menys perjudicat que altres sectors perquè la lectura és una activitat solitària, encara que es pugui acompanyar de presentacions, clubs de lectura i altres activitats”. “Des del sector tenim la sensació, que es fa difícil de quantificar encara, que la gent ha redescobert el gust per llegir -diu Ayats-. Notem ganes de consumir llibres i cultura, i un primer avís positiu en aquest sentit ha estat la fira Indilletres de la Bisbal, que es va celebrar la setmana passada amb èxit d’assistència de públic i de despesa”.

A diferència d’altres anys, en comptes de les deu jornades habituals aquesta edició de la Setmana del Llibre es concentra en cinc dies -se celebrarà del 9 al 13 de setembre- i reduirà el nombre d’activitats, que passa de les 300 a unes 160. “La presencialitat, la possibilitat de tenir un contacte pausat i relaxat amb els lectors era i continua sent l’ADN de la Setmana”, reconeix Girbés. “El dia 23 de juliol el sector del llibre vam demostrar que la cultura és segura -diu Montse Ayats-. Ara estic menys nerviosa que a principis d’estiu, quan preparàvem la festa del llibre i la rosa. També soc més conscient que les limitacions d’aforaments continuaran com a mínim durant un any més, o fins i tot dos. Més enllà del que es pugui fer a la Setmana gràcies a l’espai que tenim, caldrà que es facin aliances entre llibreries, biblioteques, centres cívics i tots els llocs que es pugui per aconseguir que es continuïn fent presentacions i actes sobre llibres on hi pugui venir força gent”.

El canvi d’ubicació permetrà a la Setmana créixer en casetes i expositors: dels 219 de l’any passat passarà a 224. “Hi haurà un 20% més d’espai respecte al que teníem a l’avinguda de la Catedral. Situarem un escenari al centre, que serà desinfectat abans i després de cada ús, i hi haurà una zona dedicada a les activitats infantils”, avança Girbés. Els expositors es repartiran en 66 casetes -quatre més que el 2019-, que estaran separades entre si”. El recinte del Moll de la Fusta tindrà control d’accés amb un aforament màxim de 800 persones. Abans d’entrar-hi es prendrà la temperatura a cadascun dels visitants, l’ús de mascareta hi serà obligatori i hi haurà gel hidroalcohòlic a disposició. El públic tampoc podrà entrar a dins dels estands.

A la primavera, una part notable dels llibres previstos per a Sant Jordi es van desplaçar fins als mesos de maig i juny. Això va fer que part de les novetats programades per al segon trimestre es reservés de cara a la tardor, i que fins i tot algunes novetats previstes caiguessin per més endavant. Tenint en compte l’allau de novetats anunciades per a aquestes primeres setmanes de setembre, la impressió inicial és que s’ha recuperat el ritme de publicació d’abans de l’esclat de la pandèmia. “El ritme de publicació no s’ha abaixat -reconeix Joan Carles Girbés-. L’estat d’ànim per a aquest últim trimestre és d’optimisme o esperança prudent. La crisi no ha marxat: ni la sanitària ni l’econòmica. Hi ha la voluntat de fer una represa literària amb força i amb propostes potents, tot i que hi ha núvols d’incertesa molt diversos. No serà el mateix una tardor o hivern amb confinament que una tardor amb rebrots puntuals o, en el millor dels casos, amb la vacuna trobada”.

Montse Ayats afegeix que “si la tardor anés mig bé al sector del llibre es podria tancar el 2020 amb una caiguda global del 10% o el 12%”. “No sé si podem parlar de sortida del pou, encara, però no estem tan tocats com altres sectors -diu-. La gran pregunta és què passarà l’any que ve. Una caiguda d’un 10% o un 15% en les vendes de segons quina empresa la deixa en una situació molt delicada”.

Nascut a Carcaixent el 1974, Joan Carles Girbés, president de la Setmana, va decidir que es dedicaria als llibres des de molt jove. Els seus pares i un professor de literatura li van encomanar la passió per la lectura, i des del 1992 s’ha dedicat al sector editorial, primer des de l’editorial Bromera, més tard amb Sembra Llibres i, des del 2017, dirigint Ara Llibres.

Quan al mes de setembre es va fer públic que rellevaria Joan Sala al capdavant de la Setmana vaig fer un discurs en què vaig prometre que aquest any no plouria. Però mireu quina una ha caigut.

Va ser un bon moment per observar la Setmana des de fora. Fent-ho em vaig adonar del bon ambient que hi ha, de la complicitat entre la gent de les casetes i de les ganes de tothom perquè vagi bé. Un festival com la Setmana fa aflorar el millor de nosaltres com a sector, però també de la societat. Un any després no només volem que vagi bé, sinó que ens ho mereixem.

Des del març, amb el confinament i la caiguda del consum, el sector del llibre ha perdut al voltant d’un 25% de la facturació. Malauradament, la pandèmia no està controlada, però la Setmana se celebrarà igualment.

Al maig ens vam reunir amb l’Ajuntament i la Generalitat i vam veure que si podíem complir les mesures de seguretat era factible celebrar la Setmana. Ens vam posar a treballar-hi i l’hem aconseguit muntar en temps rècord gràcies a les complicitats entre el sector, les administracions, la junta organitzadora i el grup Focus.

Ens vam preguntar quina era l’essència de la fira. La presencialitat, la possibilitat de tenir un contacte pausat i relaxat amb els lectors... Això és l’ADN de la Setmana, també ara. Per poder-ho fer possible, hem canviat temporalment l’avinguda de la Catedral pel Moll de la Fusta, un emplaçament pròxim al d’abans, de manera que tenim un 25% més d’espai i una gran ventilació. Volem demostrar que la cultura és segura.

Hi haurà retransmissions en directe d’alguns actes, càpsules en format vídeo enregistrades... i també la missió d’editors estrangers, que organitzem en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. A diferència d’altres anys, aquest cop els dinou editors estrangers no viatjaran a Barcelona, però tots han estat prèviament aquí i tenen algun llibre traduït del català als seus catàlegs. El camí virtual ha arribat per quedar-se i l’hem d’explorar.

És el festival més gran -hem passat de 62 a 66 casetes i de 219 a 224 expositors- on podem mostrar la vitalitat i la riquesa de l’àmbit editorial català. La Setmana és un focus d’irradiació de la llengua catalana, sobretot per als lectors d’aquí, que descobreixen catàlegs nous, autors i traduccions que no sabien que existien, però també per als editors estrangers, que poden conèixer de primera mà quin és el panorama de la nostra literatura. Aquest esperit de descoberta és fonamental.