Dimarts, 26 de novembre de 2024



Castellano  


Russos malgrat tot
acec20/4/2022



(Foto:)
 
Es quei­xava amar­ga­ment el tra­duc­tor del rus i pro­fes­sor Ricard San Vicente de les reper­cus­si­ons nefas­tes que tindrà per al futur de les rela­ci­ons de les naci­ons ger­ma­nes de l’antiga Unió Soviètica la des­trucció d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus. Nas­cut a Mos­cou fill de l’exili repu­blicà, San Vicente ha estat un dels arbres que han dina­mit­zat la lite­ra­tura russa al cap­da­vant del malmès depar­ta­ment de lite­ra­tu­res esla­ves de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. De fet, un dels seus últims lli­bres traduïts és de l’intel·lec­tual rus Mak­sim Óssi­pov, que s’acaba d’exi­liar a Berlín con­trari a la guerra. Fa unes set­ma­nes, Óssi­pov havia vin­gut a fer a Cata­lu­nya una sèrie d’acti­vi­tats, entre altres una xer­rada amb San Vicente i Arnau Barios a la fantàstica lli­bre­ria de Sants La Ciu­tat Invi­si­ble. És una pena que el cor d’Europa, com abans ho havia estat Síria, quedi sota les bom­bes dels senyors de la guerra i dels espe­cu­la­dors polítics de dife­rents naci­o­na­li­tats.


La lite­ra­tura russa s’ha man­tin­gut entre nosal­tres gràcies als tra­duc­tors de la UB, amb gent tan fia­ble com els citats i molts altres que con­ti­nuen man­te­nint els clàssics vuit­cen­tis­tes i pocs autors nous, com el mateix Óssi­pov, que publica un segon lli­bre, Pedra, paper, esti­so­res al Club Edi­tor. En la llarga llista de nove­tats rus­ses per a aquest Sant Jordi con­ti­nu­a­rem amb un dels noms des­ta­cats, Ivan Turguénev, “el més cen­tre­eu­ro­peu” dels nar­ra­dors rus­sos. Laia San­ta­nach ofe­reix una tra­ducció de Fum de Turguénev, una novel·la que res­cata les pre­o­cu­pa­ci­ons sen­ti­men­tals d’una noia entes­tada a man­te­nir els seus pri­vi­le­gis en les clas­ses benes­tants després d’entrar en decadència. De Turguénev dis­po­sem, així mateix, de la tra­ducció recent d’Infeliç, a càrrec de Jaume Creus per a Viena. Altres clàssics rus­sos de nove­tat són Relat d’un des­co­ne­gut (versió de Creus per a Viena) i l’anto­lo­gia rea­lit­zada per Barios 24 con­tes (Club Edi­tor), d’Anton Txékhov, autor majúscul que redes­co­brim i que creix gene­ració a gene­ració, un model inter­na­ci­o­nal per la seva mirada de la gent del car­rer. Gran auto­re­gal per a tota la vida que podem com­pa­gi­nar amb la bio­gra­fia que li va fer Irène Némirovsky, ree­di­tada per Sala­man­dra. Tan­ca­rem el paràgraf amb La canya rebel, de Nina Berbérova –feta per Creus–. Ber­be­rova és va exi­liar dels bol­xe­vics i va ser una peça fona­men­tal del Segle de Plata de la lite­ra­tura russa. És d’una elegància acla­pa­ra­dora. Creus signa també Els ous fatídics (Coma­ne­gra), títol de ciència-ficció de Mikhaïl Bulgàkov, de qui la poeta Xènia Dyako­nova va fer una tra­ducció de la seva obra mes­tra, El Mes­tre i Mar­ga­rita (Proa), fa poc menys d’un any.


Autors menys cone­guts de clàssics rus­sos ens aca­ben d’arri­bar. Per una part, Males Her­bes pre­senta per pri­mer cop en català Cinc cèntims sobre Lenin i altres mini­a­tu­res de la revo­lució, de Teffi, amb tra­ducció d’Ale­xan­dra Rybalco Toka­renko i pròleg de Xènia Dyako­nova. És un recull de con­tes i arti­cles en què, tal com ens explica la pro­lo­guista, tro­ba­rem la més diver­tida Teffi, pseudònim sota el qual s’ama­gava Nadejda Aleksàndrovna Lókhvitskaia, autora de Sant Peters­burg exi­li­ada a París el 1919, que va cari­ca­tu­rit­zar Lenin, entre altres sàtra­pes. També és poc cone­gut Gaito Gazdànov, de qui Karwan pre­senta L’espec­tre d’Alek­sandr Wolf, una obra d’un altre exi­liat a París. Tal com ens expli­quen els edi­tors i la tra­duc­tora Maria G. Bar­ris, Gazdànov és autor d’un thri­ller psi­cològic ple d’encerts i de refle­xi­ons sobre l’existència.


Tan­ca­rem el repàs amb tres Tols­toi. Coma­ne­gra pre­senta l’anto­lo­gia de sis con­tes, Quanta terra neces­sita una per­sona, tri­ats per Marta Nin. Tols­toi és un dels qua­tre o cinc autors més impor­tants de la història de la lite­ra­tura i un con­tista excep­ci­o­nal. El podem com­ple­men­tar amb els volu­mets que firma Selma Ancira sobre Tols­toi a Acan­ti­lado o amb la nova tra­ducció al cas­tellà de Guerra i pau de Joaquín Fernández-Valdés Roig-Giro­ne­lla per a Alba. La versió cata­lana de Judit Díaz Bar­neda per a Edi­ci­ons 1984 es publi­carà el 2023. Fernández-Valdés recorda que Tho­mas Mann qua­li­fi­cava Tols­toi com a “déu pagà” i Gorki el qua­li­fi­cava de “força de la natura”. Aquest savi tra­duc­tor català con­clou que l’apa­rició d’una nova tra­ducció d’un clàssic “és sem­pre símptoma de la bona salut d’una cul­tura, per la qual cosa no cal jus­ti­fi­car-la: com més ver­si­ons dels clàssics tro­bem en una llen­gua, més gran serà la seva riquesa”. Fernández-Valdés i Díaz Bar­neda tan­quen aquest ves­pre el cicle sobre Guerra i pau orga­nit­zat per la lli­bre­ria Nolle­giu al Poble­nou.









   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2