El 1981 obtingué la llicenciatura en Filologia Catalana i, finalment, destacà l’any 1984 presentant una tesi on estudiava amb deteniment el vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa. Durant el període de 1978-1981 va ser secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística a la Universitat de Barcelona. El 1979, sota un estudi realitzat conjuntament amb el professor Antoni M. Badia i Margarit, publicà la seva òpera prima titulada Formulari administratiu: aplicat especialment a la Universitat, consistent en un estudi sobre l’establiment del llenguatge administratiu. La seva dedicació a la lingüística va prosseguir amb el llibre Síntesi d’història de la llengua catalana l’any 1981, elaborat conjuntament amb Maria Àngels Massip i Bonet. Aquell mateix any, Carles Duarte entrarà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, on treballarà fins al 1989. 

Un de tants fets més destacats de la seva biografia serà la relació professional i d’amistat que mantindrà amb el professor Joan Coromines, especialment entre els anys 1979 i 1989, on col·laborà activament amb aquest professor per a l’elaboració del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

Entre 1983 i 1989 va ser president de la Fundació Catalunya, creada per Joaquim Fons.Posteriorment, ha treballat en diferents càrrecs, entre d’altres: cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional, director general de Difusió i membre de la Junta Permanent del Català i de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu. Ha estat vicepresident pel Principat de Catalunya a la Junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; així com, entre 1995 i 2007, va assumir la presidència dels Premis Recvll de Blanes mentre que, al mateix temps, no ha deixat de col·laborar com a jurat en nombrosos premis de poesia de tot el territori català. 

Dins de l’àmbit social i polític va ser Secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya durant el darrer govern de Jordi Pujol (1999-2003) amb Convergència i Unió. També fou el Vicepresident del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i patró honorífic de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. L’any 1983 fundà amb d’altres la Revista de Llengua i Dret, esdevenint-ne el seu director fins a l’abril de 2003. I actualment forma part del consell de redacció d’aquesta publicació. Col·labora habitualment en diaris com El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Segre, Diari de Girona, Regió 7 i El 9 Nou, i en programes de ràdio com L’oracle de Catalunya Ràdio. Ha estat professor de llenguatges d’especialitat i comunicació a diverses universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Itàlia.

Va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès entre 1998 i 2003, sota la presidència de Jordi Sarsanedas i Vives. El 2014 va entrar a formar part del Consell Social d’aquesta entitat. Actualment és el director general de la Institució Cultural del CIC i és membre de la Junta de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Entre juliol de 2012 i l’agost de 2019 presidí el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).També ha dirigit la Fundació Lluís Carulla fins al 2016, i va ser secretari del Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i patró de la fundació Amics del MNAC. Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.