Ha estat un final d'any i un començament
del 2008 trist per a les lletres espanyoles, ja que en només
quinze dies han mort tres figures importants de la història
literària del país. El 29 de desembre moria a Barcelona
l'escriptor lleonès Ramón Carnicer. Només tretze
dies després, l'11 de gener de 2008, deixava aquest món
l'últim testimoni de la generació del 27, Pepín
Bello i, l'endemà, el 12 de gener, el poeta Ángel González
no va poder superar una crisi respiratòria.
Ramón Carnicer ( Villafranca
del Bierzo en 1912 - Barcelona, 2007). Es va instal·lar a
Barcelona el 1939 i, fugint dels falangistes, va estudiar filologia
i es va convertir en professor universitari, formant part de la intel·lectualitat
catalana contrària al règim franquista. Carnicer va
publicar 25 llibres, entre els quals va tenir molta repercussió el
llibre de viatges Donde las Hurdes se llaman Cabrera (1964).
Era col·laborador habitual de La Vanguardia i, entre
els títols que va publicar, cal destacar Cuentos de ayer
y de hoy; Vida y obra de Pablo Piferrer; Nueva
York, nivel de vida, nivel de muerte; Las personas y las
cosas; Ligeramente humano; Gracia y desgracia de
Castilla La Vieja; Todas las noches amanece i Friso
menor. La mort el va sorprendre cinc dies després de
complir 95 anys, a causa d'una pneumònia i diverses complicacions
després de caure i trencar-se el fèmur.
La mort de Ramón Carnicer als mitjans de
comunicació:
El
País / El
Mundo / El
Norte de Castilla / El
Diario de Mallorca / Villafranca
del Bierzo
Pepín Bello (Osca, 1904
- Madrid, 2008). L'intel·lectual José Bello Lasierra
era l'únic supervivent de la Generació del 27. President
d'honor de l'Asociación de Amigos de la Residencia de Estudiantes
de Madrid, va tenir un paper crucial com a nexe del grup d'artistes
que durant els primers anys de la dècada dels 20 es va reunir
a la Residencia. Bello va ser confident de personalitats del món
artístic com Luís Buñuel, Federico García
Lorca i Salvador Dalí, i va crear i inspirar moltes de les
seves obres. Va deixar escrites les seves memòries en el llibre Conversaciones
con José Pepín Bello, fruit de 40 hores d'entrevistes
amb els periodistes i poetes David Castillo i Marc Sardá.
Pepín Bello, que el passat mes de maig va presentar a la Residència
de Estudiantes el llibre Ola, Pepín, va morir als
103 anys, mentre dormia al seu domicili de Madrid, l'11 de gener
de 2008.
La mort de Pepín Bello als mitjans de comunicació:
El
Mundo / Tendències–El
Mundo / ABC / La
Vanguardia / El
Periódico de Aragón / ADN
Ángel González (Oviedo,
1925 - Madrid, 2008). Va morir el 12 de gener de 2008, als 82 anys,
després d'una vida dedicada a la docència, al compromís
polític i, sobretot, a la poesia. Membre destacat de la generació compromesa
dels anys 50, va publicar el seu primer poemari l'any 1956 i el 1972,
fart de la dictadura franquista, emigra als EE.UU, va impartir classes
de literatura espanyola. La seva obra ha estat guardonada, entre
d'altres, amb el Premi Antonio Machado el 1962, el Premi Príncep
d'Astúries el 1985, l'Internacional Salermo de Poesia el 1991,
el Reina Sofia de Poesía Iberoamericana el 1996 i l'Internacional
de Poesia Ciudad de Granada l'any 2004. El 1996 va ser nomenat membre
de la Real Academia Española de la Lengua. Entre les seves
obres, destaquen els poemaris Áspero Mundo ; Sin
Esperanza, con convencimiento; Palabra sobre palabra; Tratado
de urbanismo; Prosemas o menos; A todo amor;
l'antologia Lecciones de cosas y otros poemas; 101+19=120 i Otoño
y otras luces. L'ACEC dedica un dels seus DVD de l'arxiu
audiovisual de poetes a Ángel González, enregistrat a Madrid el
juny de 2005, on ell mateix llegeix fragments de la seva obra.
La mort d'Ángel González als mitjans
de comunicació:
El
País / La
Vanguardia / El
Periódico / El
Diario Montanés /La
Voz de Asturias
