Peri Rossi, el compromís com a forma de vida
7/10/2011
L’ACEC va homenatjar l’autora amb una taula rodona per parlar de la seva obra
Álex Sàlmon, Isabel Franc, Cristina Peri Rossi, Maria Àngels Cabré y Pura Salceda (Foto:Carme Esteve)
| |
Mª Ángeles Cabré, Isabel Franc, Álex Sàlmon i Antoni Traveria van ser els ponents que ahir, 6 d’octubre, van participar en la taula rodona que l’ACEC va organitzar al Col·legi de Periodistes de Catalunya per retre un homenatge a la poeta, novel·lista, assagista, traductora i periodista Cristina Peri Rossi. Tots els ponents van definir Peri Rossi com una escriptora compromesa i lluitadora incansable contra les injustícies.
Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, va dissertar sobre la relació entre Catalunya i Amèrica present en la vida de l’homenatjada. Traveria no va poder evitar recordar llocs comuns del Montevideo natal de Peri Rossi que li evocaven el món de la cultura, “l’Avenida 18 de julio, que ha de ser el lloc amb més llibreries per metre quadrat”, per exemple. El periodista també va definir Peri Rossi com un “referent a l’exili en la lluita contra la dictadura que, a banda de censurar la seva obra, va arribar a prohibir citar el seu nom als mitjans”.
El director d’El Mundo a Catalunya, Álex Sàlmon, va parlar sobre la prolífica tasca periodística de l’escriptora uruguaiana en diversos mitjans de comunicació. Segons Sàlmon, una de les virtuts de Peri Rossi és que “és lliure. No pertany a ningú i qui és així sempre escriu la veritat, encara que sigui la seva versió de la veritat”. Seguint amb aquesta idea, el director del rotatiu va analitzar la vessant de columinsta de l’homenatjada assenyalant que “analitza la política des de la llibertat ideològica i, a més, mai ha tret profit del seu exili polític d’Uruguai”.
“Llegir a Peri Rossi és com fer l’amor”. D’aquesta forma va començar la seva intervenció Mª Ángeles Cabré, traductora, escriptora, crítica i poeta, que va abordar la vessant poètica de Peri Rossi. La va definir citant les 14 obres poètiques de l’escriptora uruguaiana i afirmant que “en la seva obra no hi ha rastre de monotonia… hi ha lirisme fins i tot en la quotidianitat més clara”. Segons Cabré la temàtica per excel·lència de Peri Rossi és l’amor, “a la poesia de la Cristina l’amor es concep d’una forma absoluta, indissoluble de l’erotisme. La pròpia Cristina confessa que amb la caiguda de la dictadura uruguaiana es va consagrar a la revolució de les dones i a la revolució sexual”.
L’escriptora Isabel Franc, que havia estat alumna de Peri Rossi, va continuar aprofundint en la importància de la figura femenina i de l’alliberament de la dona com a eix important de l’obra narrativa de Peri Rossi. “En l’obra de Peri Rossi el paper de la dona és molt important, l’home es converteix en el sexe dèbil”, va assenyalar Franc, que va recordar l’emoció amb què va conèixer Peri Rossi, “una escriptora que era la meva ídol i que fins i tot Cortázar havia lloat”, va finalitzar la seva intervenció afirmant que “tot és passió en la vida de la Cristina. El joc és la seva passió”.
Finalment, Peri Rossi va ser convidada a la taula per dirigir-se a la gran quantitat de persones que omplien la sala d’actes del Col·legi de Periodistes. L’autora, amb el seu to irònic habitual, va voler agrair la presència a tots els assistents i a l’ACEC haver pensat en ella per a aquest homenatge, “tot i que això em fa sentit una mica vella, la veritat”. A més, va recordar algunes anècdotes de la seva vida, especialment, una que li va succeir quan era molt jove i vivia encara a Montevideo. “El meu oncle tenia una gran biblioteca i quan me la vaig haver llegit tota, em va preguntar quants autors de tots els llibres eren dones. Jo li vaig respondre que només tres. Ell em va preguntar si sabia com havien mort i jo li vaig dir que sí, que les tres s’havien suïcidat. El meu oncle llavors em va dir una cosa que encara recordo: si ets dona i escrius acabaràs suïcidan-te. Per ara encara no ho he fet, però si un dia ho fes, diré a tothom que ha estat eutanàsia!”
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
