Coordinat per Maria Cinta Montagut i Albert Tugues, la setmana passada es va presentar a l’ACEC el nou espai de diàleg literari batejat amb el nom de Work in Progress / Obra en Marxa, com a homenatge a James Joyce. Com es va explicar en la presentació del cicle, va ser el 1924 quan Joyce va publicar sota aquesta denominació, a les revistes Transatlantic Review i Transition, alguns capítols del que seria el seu últim llibre, Finnegans Wake, del qual no volia desvetllar el títol definitiu. Work in Progress va ser el títol provisional que li va suggerir l’escriptor Ford Maddox Ford, que aleshores dirigia Transatlantic Review.
En aquest inici del cicle, doncs, va ser presentat el poeta i editor Sergio Gaspar, autor dels poemaris Revisión de mi naturaleza (1988), Abén Razín (1991), El caballo en su muro (amb pintures de Ramón Zurriarraín, 2004) i Estancia (2009). Gaspar ens va parlar amb ironia i extensament sobre els seus inicis com a escriptor, els seus avatars en premis literaris (el Premio Coca-Cola, el Premio Ocnos, etc.), així com els seus estudis universitaris, que es van realitzar més entre el pati de lletres de la Universitat de Barcelona, el bar estudiantil i les manifestacions polítiques a la Gran Via creuant automòbils, que no pas amb els catedràtics Antonio Vilanova, Martí de Riquer o José Manuel Blecua, va recordar l’autor.
Acte seguit, va llegir uns fragments de l’obra que va anunciar com el seu work in progress, una novel·la inèdita que en aquests moments té en marxa. Una obra que mescla la sàtira narrativa i la ficció biogràfica, jugant amb la història vital i literària de Miguel Cervantes i Alonso Fernández de Avellaneda. Novel·la en la qual atribueix al segon, a Avellaneda, l’autoria del Quijote, que fins aleshores crèiem obra de Cervantes, va explicar.
Descobriment fabulós que intenta demostrar Sergio Gaspar en la novel·la mitjançant un narrador que aporta una sèrie de proves trobades en llocs inversemblants, les quals demostrarien que el Quijote és el resultat d’una jugada de daus entre els dos escriptors. I podem veure Cervantes i Avellaneda jugant als daus a bord d’una galera que torna de la batalla de Lepant, tirant el daus i discutint sobre els deutes pendents, fins que ambdós es posen d’acord i intercanvien textos com a pagament dels deutes.
Temps després, recuperat i valorat ja el Quijote com a gran novel·la renovadora i universal (no pels espanyols, sinó pels novel·listes anglesos com Henry Fielding, Laurence Sterne, Jonathan Swift, etc.), va comentar Sergio Gaspar que va sorgir la infinita, famosa i equivocada polèmica dels cervantistes sobre l’autoria del Quijote, del qual la primera i segona part existeixen gràcies a Avellaneda, el verdader autor de l’obra, segons defensa la novel·la inèdita de Gaspar.
Ens va parlar també de la seva faceta d’editor al capdavant del segell editorial DVD, que desgraciadament ha hagut de tancar després d’haver publicat més de dos-cents títols, entre poesia i prosa. Els assistents van gaudir amb el sentit de l’humor corrosiu i les agudeses satírico-literàries del convidat. Va finalitzar l’acte amb un petit i animat col·loqui entre l’autor i el públic, en el qual van participar nombrosos poetes i socis de l’ACEC, com Jordi Virallonga, Osías Stutman, Carmen Borja, Mario Lucarda, Inma Arrabal, José Ángel Cilleruelo, Jesús Aguado, Carles Molins, Carmen Plaza i Ricardo Fernández, entre altres.
