El passat divendres, 25 de juliol, va tenir lloc la Tertúlia del Laberinto de Ariadna amb David Yeste, autor del llibre de poemes, La maniobra de Heimlich, la presentació la van fer Enrique Clarós i Óscar Solana.
David Yeste (Terrassa, 1969), músic i escriptor, guardonat amb diversos premis literaris, afirma que és poeta perquè no ha pogut ser cantant.
Admirador de Bukowski, sent la poesia com una cosa orgànica, digestiva, aquesta és la necessitat que li mou, l'energia que acaba sent inspiració.
Elías Gorostiaga comenta sobre La maniobra de Heimlich: “ Aquesta maniobra poètica que tanca el títol, no solament és un títol, li salva la vida abans d'acabar convertit, com els altres, en desert … David esperonat per l'editora saca tot el que li impedeix respirar bé, i tot és poesia, fins i tot les cançons, alguna cosa que pots dir a una noia abans o després d'un naufragi, una estricta promesa perquè ningú se salvi.”
David va parlar de la pluja, li agrada que plogui, amb el poema "En el mismo sitio". “Anoche llovió sobre mí / Y desde mí … / Y lloví sobre el papel donde escribía esto / … Y mirando al sur, el aguacero ahogó cualquier eco. / Y la lluvia y yo, llovimos”
Contagiats per la força poètica que embolica La maniobra de Heimlich, (Playa de Ákaba, 2014), va haver-hi preguntes, es van llegir poemes, i així va finalitzar el primer semestre de tertúlies.
A lo Fahrenheit
Imaginemos, por un momento,
la existencia de una intersección
entre tu sueño y el mío.
Imaginemos que no lo sabemos.
Supongamos, por un instante,
que la luz que emitimos
vibra en la misma frecuencia
en algunas ocasiones.
Fabulemos la circunstancia,
ficticia, casual, necesaria,
de vernos el uno al otro
desde los ojos opuestos
Y entonces …
Solo entonces …
Seamos constructivos:
hagamos nudos con los sobres del azúcar del café.
Seamos resolutivos:
prendamos una hoguera con los libros, a lo Fahrenheit.
Seamos imaginativos:
robemos la llave de aquella habitación de hotel.
Seamos desaprensivos:
quebremos todas las leyes. Excepto las de la piel.
