Dia 18 de desembre a les 18,hores
Tertúlia de El Laberinto de Ariadna

Taula Rodona homenatge a Carlos Sahagún
José Corredor Mateos, Joaquin Marco,
Jose Antonio Llamas i José Costero
Audiovisual sobre l’obra del poeta realitzat
per Jesús Gutierrez Peral

Aula dels Escriptors, 5a. planta del Ateneu Barcelonès

Carlos Sahagún Beltrán (Onil, Alacant, 4 de juny de 1938 – Madrid, 28 d'agost de 2015) Premi Nacional de Poesia en 1980. També va aconseguir el Premi Adonáis en 1957 i el premi Boscán en 1960. Va viure a Alacant fins a 1956, any en què es va traslladar a Madrid per completar els seus estudis de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en Filologia Romànica en 1959. Va ser Lector d'Español a la Universitat de Exeter (Anglaterra) i des de 1965 va exercir la docència com a Catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles a Segòvia, Barcelona, Las Palmas, Madrid i Palerm.

En 1963 va ser inclòs en l'antologia Poesia última de Francisco Ribes, amb altres poetes com Claudio Rodríguez, Ángel González, José Ángel Valente o Eladio Cabañero, que conformen després juntament amb molts altres autors la generació dels 50, reunida en Antologia de la Nueva Poesía Española per José Batlló i publicada en 1969. En aquest context generacional, Sahagún alterna la poesia intimista de to elegíac (amb les constants generacionals davant l'inefable pas del temps, la pèrdua la infància i la trobada amb l'amor, referents gairebé tòpics com ocorre en el també llevantí Paco Brines), al costat de la poesia social i elements vagament irracionals i de vegades onírics. Com en alguns passatges de l'obra d'Antonio Gamoneda, el tema de la infància, vinculada a les circumstàncies històriques de la postguerra espanyola, és essencial en la seva obra i adquireix en ella una dimensió simbòlica, convertint-se en metàfora de la condició humana i emblema de l'orfandat existencial de l'home.

Acte organitzat per El Laberinto de Ariadna