La Minisrta d'Ocupació i Seguretat Social, la senyora Fátima Báñez, té sis pisos, dues finques i un solar. Encara és una dona jove, però dins de setze anys, quan li arribi la jubilació, podrà combinar les rendes generades pel lloguer d'aquestes propietats amb la pensió contributiva que li correspongui. Així doncs, serà una anciana feliç i, si la salut l'acompanya, passarà els seus últims anys viatjant per l'ample món. Just el contrari els ocorrerà als escriptors espanyols, que a aquest pas amb prou feines podran sortir de les seves cases per comprar una barra de pa. Perquè el Reial decret 5/2013 sentències que, quan un creador supera els 65, ha de renunciar als drets d'autor generats per les obres que publiqui, així com als beneficis que pugui obtenir per l'obtenció d'un premi, per la realització d'una conferència o, en general, per qualsevol activitat de caràcter intel·lectual que algú tingui a ben remunerar-li.
Lògicament, aquesta descompensació entre el futur de la ministra i el dels escriptors convida a fer una pregunta: Quin és la diferència entre una senyora que ingressa diners llogant una propietat i un senyor que ho fa difonent un treball intel·lectual? Segons la senyora Báñez, la diferència és abismal, ja que els dos ingressos (rendes i pensió) de la primera persona són perfectament compatibles, mentre que els de la segona no, per la qual cosa aquesta haurà de renunciar a un d'ells (drets d'autor o pensió) si no vol ser sancionada. I això ens porta a una altra pregunta: No és el mateix haver dedicat tota una vida a acumular propietats que haver-ho fet per construir un corpus literari? Doncs resulta que no. Perquè les obres, si no estan fetes de maó, no mereixen una regulació especial.
El govern del Partit Popular, amb la senyora Báñez al capdavant, ha iniciat una campanya per multar als escriptors que, mentre cobren la pensió amb una mà, publiquen llibres amb l'altra. Ja han caigut alguns dels més il·lustres, com José Caballero Bonald, Antonio Gamoneda, Eduardo Mendoza o Antonio Colinas, i segueixen fent-ho uns altres els noms dels quals, menys coneguts per al gran públic, restaran en l'anonimat. A tots els hi castiga per haver obtingut uns beneficis anuals superiors al salari mínim interprofessional, llegeixi's 9.172 euros, i les multes han arribat a ser tan desproporcionades que les associacions de creadors ja ha reaccionat constituint la plataforma «Seguir creando».
Tal vegada no sigui políticament correcte dir això, però els escriptors, així com els pintors, músics i altres professionals de l'escena artística, no són treballadors normals i corrents, i la seva activitat no hauria d'estar sotmesa a les mateixes regulacions que els altres. Per norma general, aquestes persones han passat una vida repleta d'estretors que, en el cas dels més afortunats, comença a dissipar-se a una edat tardana, que és precisament quan aconsegueixen la maduresa intel·lectual necessària com per aconseguir l'excel·lència. I és en aquest moment, això és, en ser realment capaços d'escriure alguna cosa important, quan el govern els imposa l'abandó de la seva professió. El Partit Popular té por a la cultura. Ho ha demostrat massa vegades i ara llança un altre atac abjecte per fer callar allò que en veritat hauria de ser el més preuat en un país civilitzat: la intel·ligència dels més grans.
Article publicat al diari El Mundo
2-2-2016
Obligar a los escritores jubilados a dejar de crear es cruel
