Han passat sis mesos des que ens vam posar en peus de guerra i, de moment, hem guanyat algunes batalles. La primera bala la va disparar el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social quan va iniciar una campanya de sancions contra els escriptors -i, en general, els artistes- que continuaven exercint el seu ofici mentre cobraven la pensió de jubilació. Autors com Antonio Colinas, José Manuel Caballero Bonald, Antonio Gamoneda, Javier Reverte i, entre uns altres, Eduardo Mendoza van ser multats per donar conferències o publicar llibres després d'haver aconseguit els 65 anys, i els hi va amenaçar amb la revocació de les seves pensions si no cessaven en la seva obstinació de seguir creando.

La premsa es va fer immediatament ressò de l'assumpte, però el govern no va considerar necessari immutar-se perquè, en el fons, suposava que els escriptors, en el seu aïllament i en la seva solitud, estaven desorganitzats. Havia trobat a les víctimes perfectes: persones solitàries sense ningú que els defensés. Però, a mitjans del passat mes de novembre, aquest mateix Ministeri va descobrir que havia emprès una guerra que hauria de portar-li no pocs mals de cap. Perquè va resultar que els intel·lectuals espanyols no eren un grup d'excèntrics desconnectats entre si, sinó un grup de lluitadors disposats a convertir les seves estilogràfiques en armes de gran calibre. Van acudir a les associacions que vetllen pels seus interessos, com l'ACE, CEDRO i VEGAP, i van formar la Plataforma Seguir Creando a través de la qual van llançar un manifest que denunciava la immoralitat d'un govern que pretenia fer callar el que tal vegada sigui l'actiu més valuós d'un país: la intel·ligència dels seus veterans.  

La plataforma es va reunir amb els representants de les principals forces polítiques i no només va demanar el cessament de la campanya empresa contra els intel·lectuals jubilats, sinó la derogació o reforma de la llei que els obliga a optar entre la creació o el cobrament d'una pensió per la qual van cotitzar durant tota la seva vida. Lògicament, aquestes batalles es van lliurar a Madrid, ja que el Reial decret Llei 5/2013 només pot ser modificat des del Parlament, però això no va impedir que les dues associacions més importants de Catalunya es posessin igualment en marxa. Així, l'ACEC, que defensa a tots els escriptors catalans independentment de la llengua en la qual s'expressin, va aconseguir el compromís de Barcelona en Comú per portar l'assumpte al Ple de l'Ajuntament, i l'AELC, que representa als autors que empren únicament el català com a llengua de treball, va demanar a Democràcia i Llibertat que elaborés una proposta no de llei per a la millora de les condicions professionals en el sector de la cultura. Encara queda molt per guanyar la guerra declarada pel govern del Partit Popular contra els representants més experimentats de la cultura espanyola, però la creació de la plataforma Seguir creant, així com la mobilització de les organitzacions vinculades al món de la creació, ha estat un cop que els dirigents politics no esperaven.

D'alguna manera, s'ha posat de manifest que l'estratègia d'atacar no als més febles, sinó als més solitaris, no servirà per silenciar la cultura, i al mateix temps s'ha demostrat que atacar als artistes de major edat no només és injust, sinó també menyspreable. La guerra encara no ha acabat, però que ningú es porti a engany: des de les nostres talaies, seguim vigilant.

Artícle d'Álvaro Colomer
El Mundo 2-3-2016