No pensin que els relats que conformen aquesta antologia, entre macabra i humorística, satírica i criminal, no ens involucren d'alguna manera. Gens d'això. Estan trets de la mateixa quotidianitat que tots coneixem. La majoria d'ells podria protagonitzar el telenotícies esperpèntic de les notícies brutals i espantoses a les quals estem acostumats, del que tracta d'un franctirador que és capturat i torturat per un pertorbat justicier al del crit reivindicatiu d'una nova espècie d'éssers humans que és jutjada exclusivament per a l'alimentació per una altra; el del policia cremat que es nega a complir amb el seu treball i salvar a la seva veïna, i el del provocador de taverna que és ingressat en una clínica per psicòtics després de creure's la víctima després de protagonitzar la baralla més sagnant en la història del país. Els relats de Fernando Gracia ens involucren, brillant per la seva absència, caminant per senderes irracionals, oposats al sentit comú, plens de contradicció i bogeria, tan absurds com el sentit mateix en què van ser creats. Si la meitat d'ells pertany al realisme brut o a l'absurd del contrasentit, l'altra meitat li pertany per mèrits a la sàtira i l'humor més retorçat.