L'escriptor Joan Ignasi Ortuño celebra els seus ''Cinc anys i un dia de naufragi' literari
JI Ortuño4/3/2017
(Foto:JI O)
| |
L’Aula d’Escriptors de l’ACEC fou el marc escollit pel periodista i escriptor barceloní (i també poeta visual i home de teatre, entre altres manifestacions creatives) Joan-Ignasi Ortuño per celebrar amb el seus amics de Facebook (i d’altres, en general) els seus primers 1.827 escrits i llençats a aquesta xarxa social i recollits, tots ells, en cinc publicacions que, sota el títol genèric de Diario de un Náufrago de Facebook ha anat tanmateix publicant i editant durant els darrers cinc anys.
Es tractava de una festa i així va ser. Una lectura de deu textos ‘escollits’ (l’autor fa significar, divertidament, la dificultat de seleccionar una desena de escrits envers tanta producció), a càrrec de l’actriu Nei Nolla i del propi Ortuño i un debat ‘amable’ (així ho especificava la targeta de la convocatòria) entre cinc ‘cibernautes’ i el públic assistent, que mai es va celebrar, van ser, sobre tot el primer, els dos punts principals de l’acte, on l’organitzador va prioritzar la bona harmonia entre els assistents més que qualsevol altre cosa. Fins i tot es va celebrar un sorteig dels petits trossos restants de la tàpia de La Model que s’havien repartit, en el seu dia, en l’acte de presentació de Rondando La Modelo, un dels títols dels libres abans esmentats.
Els altres títols de l’obra de Joan-Ignasi Ortuño, motiu d’aquesta festa, són: Mientras me ducho, Pienso, luego insisto, El último pastís i el darrer, De los cojones.
Tots ells tenen la mateixa estructura. Es tracten de ‘escrits diaris on Ortuño ha posat sobre el full en blanc (bé, millor dir, sobre la pantalla de l’ordinador), tal com raja, d’una manera directa i planera, “el primer que em passa pel cap”. Resultarà evident observar en aquests cinc llargs anys de creació escrita (doncs, malgrat el suport, s’evidencia, evidentment, una necessitat d’expressió artística) l’evolució dels texts, del primer al número 1.827. Joan-Ignasi Ortuño conrea el micro-relat, la estètica surrealista, la reflexió política i social, el bitllet periodístic i, fins i tot, petits poemes de prosa poètica, tot plegat en un ‘maremàgnum’ literari i d’experimentació de molt difícil classificació. “El que m’interessa, sencillament, és comentar la qüotidianitat i, si es possible, desprès, sacsejar els ànims dels lectors”.
Joan-Ignasi Ortuño és llicenciat en Periodisme per la Facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar durant molts anys com a redactor de El Periódico de Catalunya. En l’actualitat, estudia Historia de l’Art a la Universitat de Barcelona i ha col.laborat, i col.labora, en diferents mitjans (com a periodista especialitzat en Espectacles) de comunicació cultural del país. És, tanmateix, el director de grup de teatre del Col.legi de Periodistes de Catalunya i una de les seves exposicions de poesia visual, titulada com un vers de Pablo Neruda, Debajo de tu piel vive la Luna, es pot contemplar durant tot aquest mes de març a la escola professional de imatge personal Cazcarra. Acaba de tornar, precisament, a les xarxes socials (desprès de mig any de descans) amb una entrega, jornada a jornada, que titula Diario de un Desahogado i prepara l’edició de la segona part d’un llibre d’aforismes titulat No sé si me explico.
|
|
|
|
|
