Josep Palau i Fabre (1917-2008) era feliç a Llançà. Hi va arribar perseguint una idea utòpica, de viure en contacte amb la natura, pescar una mica, prendre el sol, escriure i llegir. L’any 1962, quan es va establir a Grifeu, acabava de fer quaranta-cinc anys però tenia l’esperit del noi de dinou que l’any 1936, en unes vacances a Eivissa, havia pensat quedar-s’hi a viure en un molí, com un filòsof presocràtic o com un hippy.

Qui era Palau? Va començar com a poeta i crític de llibres a la premsa republicana. Va publicar un llibre de poemes que avui és clàssic, Poemes de l’Alquimista (1952). Va escriure teatre, assaig, narrativa. I va ser un gran especialista en Picasso, un dels més importants del món. La seva obra picassiana, que explica amb tot detall els primers anys de l’artista a Catalunya i a París, és una referència internacional.

Una part d’aquesta obra va ser concebuda en una caseta a Grifeu. On a més d’escriure, Palau va poder llegir i prendre el sol, en contacte amb la natura, com havia somniat de jove. Aquesta exposició passa revista per primer cop a la relació de Josep Palau i Fabre amb Llançà, i celebra els cent anys del seu naixement.