L'Escola d''Escriptura de l'Ateneu Barcelonès celebra el seu 20è aniversari, és l'escola d'escriptura creativa més gran d'Europa i amb un vell objectiu compliment: el reconeixement oficial, adscrita ara a la Universitat de Lleida.
Tot va començar en 1998, quan una vintena de professors de l'antiga Aula de Lletres de l'Eixample va arribar a un acord amb l'Ateneu Barcelonès i va fundar l'Escola d'Escriptura de la casa. «Es va donar una afortunada coincidència», recorden els directors Pau Pérez i Jordi Muñoz, «perquè l'Ateneu necessitava ampliar la seva oferta d'activitats i per al nostre projecte no hi havia una institució amb major tradició literària». Es tractava d'una escola o taller d'escriptura creativa a l'estil de la tradició anglosaxona, tal com s'havien desenvolupat a les universitats americanes durant la postguerra, a partir del postgrau pioner de la Universitat d'Iowa nascut en 1936.
Al món hispànic encara no tenien semblant. En els set anys següents, l'Escola va aconseguir consolidar-se sota la direcció de Joan Rendé i l'assistència de Dolors Millat i Marta Lluna, amb una mitjana de 300 alumnes anuals. Però el gran salt ho va donar a partir de 2005, «any en el qual assumim l'adreça del centre a proposta del claustre», recorden orgullosos Pérez i Muñoz, els seus actuals directors, «amb dos objectius concrets: difondre el treball de qualitat de l'escola i elaborar una metodologia pròpia d'ensenyament de l'escriptura creativa».
Ho van aconseguir en tots els aspectes, perquè amb dos anys l'Escola va créixer de 300 a 1.200 alumnes fins a aconseguir la matrícula actual d'una mitjana de 2.100 alumnes anuals. El claustre també va créixer exponencialment des d'una vintena fins al centenar actual, i en similars números va créixer l'oferta de cursos impartits en la segona etapa de la casa. La fama li va arribar amb supervendes sortits de les seves aules com La catedral del mar d'Ildefonso Falcones o Olor de colònia de Sílvia Alcàntara, per no esmentar altres best sellers publicats simultàniament en català i castellà per grans grups, com a Set dies de Gràcia de Carla Gràcia o Ojo de hielo de Carolina Solé. Però això no és gens comparat amb l'actual producció. «L'any passat es van publicar 111 llibres d'alumnes de l'escola en tots els gèneres, una cambra d'ells premiats», apunta Muñoz, citant títols com Kentuky de Aniol Boscatge, La octava caja de Dory Sontheimer, La mecànica de l'aigua de Silvana Vogt o Enxarxats de Carme Torres.
La producció de l'Escola i l'oferta de cursos es reparteix en un equitatiu 50 i 50% entre català i castellà. «Ens han proposat moltes vegades crear el nostre segell editorial o convertir-nos en agents literaris però aquesta no és la nostra tasca i sempre ho hem rebutjat», confessa Muñoz. «En lloc d'això, preferim donar els coneixements i les eines a cada alumne perquè s'obri camí per si mateix al món literari», aclareix Pérez, citant un dels últims cursos del seu programa d'estudis: Edició i màrqueting per a escriptors. Aquesta producció té a veure, segons Pau Pérez, amb «la clau de l'èxit de l'Escola, la metodologia d'ensenyament que no és la d'un professor, sinó la consensuada per tot el claustre, que discutim i renovem cada any».
Un programa i una metodologia amb un tronc comú i cursos correlatius, en tres especialitats -novel·la, conte i no ficció (a més d'infinitat de cursos temàtics afins)-, en la qual cada alumne treballa el seu propi projecte. «Molts no es matriculen amb l'ambició de convertir-se en escriptors, sinó de perfeccionar la seva escriptura, però al cap del tercer curs es troben amb un llibre gairebé sense voler-ho», explica Pérez. La veritat és que, després de dues dècades de marxa, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès s'ha convertit en una fàbrica literària sense parangó. «És l'escola d'escriptura creativa més gran d'Europa i la segona del món, darrere de la novaiorquesa Gotham Writers School, que compta amb 6.000 alumnes, tant en quantitat d'estudiants com en oferta acadèmica i claustre», diu Muñoz. Una oferta que inclou no només poesia, guió o no ficció sinó també oratòria, humanitats i oficis de l'edició.
I un claustre, sense comptar amb professors convidats de la talla d'Enrique Vila-Matas, Eduardo Mendoza, Jaume Cabré, Cristina Fernández Cubas o Bernardo Atxaga, entre altres. Més de 23.000 alumnes han passat per la casa i «el millor resum de l'impacte social de l'Escola és que ja no ens pregunten si es pot ensenyar a escriure, sinó que és el que no es pot ensenyar», explica Pérez. «La formació d'un escriptor es basa en tres pilars: el coneixement de les tècniques de l'ofici d'explicar històries, el domini de la llengua com a eina i el bagatge cultural i literari. Aquestes tres coses es poden ensenyar i aprendre. Succeeix que aquestes tres coses cadascun les filtra d'acord a la seva història personal i a la seva visió del món, a la seva pròpia biografia i a una determinada sensibilitat lingüística. I aquests tres filtres es poden estimular, però són com l'afecte veritable, ni es compra ni es ven», resumeix amb mestratge el director.
El pròxim 14 d'abril es compleixen 20 anys de la primera classe impartida per l'Escola d'Escriptura i l'objectiu original del claustre ja és un fet. «Ens vam proposar l'oficialització de l'ensenyament que impartim i ho hem aconseguit», revelen satisfets els directius. «Acabem de signar un conveni d'adscripció a la Universitat de Lleida. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès serà un centre associat a ella en el qual es dictarà el Màster Universitari d'Escriptura Narrativa (MUEN), a partir del curs acadèmic 2019-2020», anticipen. Un ambiciós màster de 120 crèdits acadèmics que promet, perquè apunta a la professionalització narrativa en tots els camps de l'art de narrar, del guió a la publicitat, de la literatura al periodisme.
Article publicat en El Mundo
Foto de Santi Cogolludo
