L'escriptor Robert Saladrigas ha mort aquesta matinada als 78 anys després d'haver lluitat contra el càncer durant els últims anys. Ho ha avançat La Vanguardia, mitjà amb el qual estava vinculat com a crític literari.
"L'afany d'inventar històries se'm va desvetllar molt aviat perquè vaig tenir la sort immensa d'un pare imaginatiu que me les contava de menut. Recordo que en escoltar-les, literalment embadalit, se'm disparaven els ressorts de la fantasia. Sempre he cregut que allí mateix va néixer en mi la passió obstinada, que encara m'arbora per dins, d'escriure mentides com si fossin veritats. ¿És que tal vegada es pot definir de cap altra manera la literatura de ficció?", es preguntava l'escriptor.
Robert Saladrigas i Riera va néixer a Barcelona el 12 de febrer del 1940, i va començar a escriure molt jove. Amb 15 anys va fer els primers contes, en castellà, i amb 18 va ser finalista del premi Nadal amb No todo es negativo. Va començar a treballar a l'editorial Noguer però va haver de marxar a fer el servei obligatori a Melilla. Va aprofitar aquella experiència militar per escriure 52 hores a través de la pell La novel·la va ser finalista del premi Prudenci Bertrana el 1969. Quan va tornar del servei militar va treballar un any a Solidaridad Nacional, i a partir d'aleshores es va dedicar professionalment al periodisme. Va treballar cinc anys a 'El Correo Catalán' i va col·laborar amb regularitat a Destino, Tele-estel, ABC, Cavall Fort, Tele-exprés, entre altres publicacions. Després va passar a ser el cap de la secció de llibres a La Vanguardia.
Els autors estrangers, els seus grans mestres
Els seus autors de capçalera eren Marcel Proust, Rainer M. Rilke, Cesare Pavese, com també el Cortázar de Rayuela. Saladrigas havia dit sobre altres autors, en una entrevista el 1992, que també l'apassionaven: "M'ha interessat molt Thomas Mann, Edmund Wilson; Musil, no tant, i Verne m'ha entusiasmat des de petit. Jo arribo tardanament a la literatura en català, conec abans la 'lost generation' que Soldevila, per exemple. Quan començo a llegir literatura catalana soc molt crític, perquè el meu mestratge l'han exercit els grans autors de la literatura estrangera".
Com a novel·lista es va iniciar en el corrent realista i va publicar El cau (1966) i, tot seguit, la primera novel·la per a joves: Entre juliol i setembre (1967), premi Joaquim Ruyra 1966. Va trobar en la literatura juvenil "un espai de llibertat". "Sovint, mentre escric una novel·la per a adults, he fet un llibre per a joves. [...] La diferència entre un llibre per a adults i un llibre juvenil rau en els nivells de llenguatge: has de ser directe, no pots fer jocs lingüístics ni intentar que el lector sigui el teu còmplice en el terreny del llenguatge: en tot cas, has d'intentar que ho sigui en el tema. I pots parlar de qualsevol tema, només has de vigilar el to. Entre juliol i setembre ha estat la meva gran novel·la, de moment porta 80.000 exemplars i encara es continua reeditant" explicava en una entrevista a Serra d'Or.
A partir d'aquesta obra va aportar un gran nombre llibres a la literatura per a infants i joves: L'Àlex, el 8 i el 10 (1970); els sis volums de la novel·la El viatge prodigiós d'en Ferran Pinyol (1971-78), que va tenir una versió radiofònica; Històries a mig camí (1977); Visions de cada hora (1984), reeditada amb el títol Contes de cada hora (1993); Un temps del diable (1994), i Amic Lu (1995).
En l'àmbit de la novel·la destaquen, a més, altres llibres com ara: 'Aquell gust agre de l'estel' (1977), basada en la biografia de Cesare Pavese; 'Memorial de Claudi M. Broch' (1986), premi Nacional de Crítica; 'El sol de la tarda' (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992, i 'La mar no està mai sola' (1996), premi Carlemany de novel·la 1996. Recentment havia publicat 'La llibreta groga' (2004), premi Josep Pla 2004; 'Biografia' (2005); 'L'altre' (2008), i 'L'estiu de la pluja' (2012), un seguit de novel·les en què, en paraules de Julià Guillamon, proposava "una exploració de les relacions de l'individu amb la realitat que ens envolta: la necessitat de ser un mateix, de deixar enrere les pors i realitzar els desitjos, la sensació que el món canvia i que només un acte de voluntat radical ens permetrà no restar-ne al marge".
Pel que fa a la narrativa breu, cal remarcar els títols 'Boires' (1970), premi de narració curta Víctor Català; 'Imatges del meu mirall' (1983), on utilitza tècniques del relat oral, en boca d'uns personatges de vida atzarosa, que mitifiquen els orígens, i 'Tauromàquia: sol i lluna' (1991), recull d'històries que plasmen el destí de la criatura humana, immersa en una existència amenaçadora, de la qual es defensa amb les paraules. També va ser autor dels assajos 'L'Escola del Mar' i 'La renovació pedagògica a Catalunya' (1972), 'Las confesiones no católicas de España' (1972) i 'Literatura i societat a la Catalunya d'avui' (1974).
A més, va dirigir dos programes al circuit català de TVE, 'Signes' (1978-1982) i 'Veus i formes' (1982-1983), i va escriure guions televisius: 'Cambres barrades' (TVC, 1979) i 'Històries de cara i creu' (TVC, 1985). El febrer del 2000 l'editorial Proa va iniciar la publicació de l'obra completa amb dos volums: 'Aquell gust agre de l'estel' i 'Memorial de Claudi Broch'.
