Prohibido respirar. Carmen Plaza s'ha endinsat en el drama del refugi a cor obert amb una sensibilitat extraordinària. Ha vist, ha sentit les seves veus («He visto cómo aprenden / a flotar mis hermanos / sobre el dolor del agua. / Les he visto partir con un rumbo preciso. / Por camino un desierto. / Por mochila una lágrima») i les ha recollit en un poemari extraordinari, ple de sensibilitat i de dolor. 

 

Carmen Plaza. Nascuda a Burgos, encara que resideix a Barcelona. Llicenciada en Economia. Escriptora de poemes i contes. Membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i de la Associació Col.legial d’Escriptors de Catalunya. Autora dels poemaris Fuera del paraíso (Comte d’Aure, 2003); Versos para ir creciendo (Mirarte Cultura, 2005); Breviario para el bolsillo interior (Smara, 2006); Tela que cortar (Torremozas, 2006; Premio Carmen Conde de Poesía); Escuela elemental (Comte d’Aure, 2007); La invención sucesiva (Torremozas, 2009); Amor en vela (Visor, 2009) i Las cuatro voces (Edición de Bibliófilo, 2010). Ha estat traduïda al català i l'anglès.