Parlo amb el que ha estat l’edi­tor més impor­tant dels cata­la­nis­tes i em mani­festa la inca­pa­ci­tat crònica de nego­ciar del país, inter­rom­puda en l’època de Tar­ra­de­llas, Pujol i altres polítics del nos­tre àmbit: “Això que vindrà ara no tindrà res a veure amb els de l’època de la UCD”, comenta. Ens atre­vim a espe­cu­lar que no tindrà a veure tam­poc amb els popu­lars del lide­ratge de Fraga. El que ve ara és un com­pendi de la mala llet enquis­tada, la resur­recció d’una extrema dreta, cata­lana i espa­nyola, que no crec que tin­gui mira­ments després de sen­tir-se traïda. Julia Kris­teva havia par­lat d’incom­pren­si­ons i d’ortodòxia política per inter­pre­tar les raons dels dog­ma­tisme. Espe­rem que no cal­gui sal­var els mobles, sobre­tot els cul­tu­rals.

David Castillo
Avui