El llibre electrònic
Per José Florencio Martínez, vocal de la Comissió de Cultura de l’ACEC
18/2/2010
El llibre electrònic, el mercat del qual encara està en embrió a Espanya, és un més dels multimèdia que ens porta a una velocitat vertiginosa la denominada revolució digital: telèfons mòbils, ordinadors portàtils, reproductors MP3, MP4, iPods, iPads, etc., als quals, anticipant-se en el temps, el canadenc Marshall McLuhan va denominar “extensions de la persona”.
A la cèlebre asserció del biòleg Faustino Cordón que diu: “Som el que mengem”, podria afegir-s’hi, però en un pla més espiritual, la de: “Som el que llegim”, ja que poques coses conformen el nostre pensament com la lectura. Per això en el país de Montag –(Fahrenheit 451)– estava terminantment prohibit llegir, perquè llegir obliga a pensar, i a “Bradburylandia” estava prohibit pensar.
Quan parlem de “llibre electrònic” (o e-book, eBook, eReaders, ciberllibre, llibre digital...) hem de diferenciar entre contingut (text electrònic) i continent (aparell o suport del text). És una peculiaritat (la primera d’altres que s’assenyalaran) que el diferencia del llibre tradicional, on continent i contingut coincideixen en un mateix objecte. Per tant, si aquest objecte era depositari d’uns drets (d’autor fonamentalment), en el llibre electrònic aquests drets adquireixen unes característiques noves, sobretot pel que fa al contingut, és a dir, al seu text. La seva inconcreció espacial, la seva ubiqüitat transfronterera, la protecció de dades, el control de les còpies, etc., fa que els llibres electrònics o digitals siguin especialment volàtils o esquius a la submissió jurídica. Ens trobem, doncs, davant d’un fet nou que va, com quasi sempre a la vida, per davant del Dret. I com ha de fer aquest –és a dir, els legisladors– per a regular un món virtual? Com es regula en aquest món l’etèria existència dels bits electrònics? Com controlar la seva interactivitat, és a dir, les càrregues i descàrregues en/de la denominada Xarxa, l’omnipresent World Wide Web? Com, en un món sense fronteres, aplicar les febles normes del Dret Internacional que continua sent encara i bàsicament el dret del més fort? Perquè escriure normes no és massa complicat; la prova és la inflació reguladora que patim; però fer que aquestes s’acompleixin, és a dir, que, per exemple, el copyright es meriti amb equitat i promptitud, això ja són figues d’un altre paner… Som, com des d’antany, subjectes de drets formals, però no reals o efectius. En fi…, Google proveirà!
Passa que un llibre tradicional quan es mostra en una pantalla electrònica a la qual hem accedit via Internet ja no és un llibre en ús, ja que els seus límits, la seva distribució, la seva ubiqüitat, la seva comercialització, el control de les seves còpies, les seves possibilitats de manipulació, etc., ja no són les tradicionals. Després vindran (ja estan venint amb passes de gegant) les característiques tecnològiques: la compatibilitat entre els diferents sistemes operatius de les diferents marques, la capacitat d’emmatzematge de les seves memòries, la no emissió de llum electrònica per les seves pantalles, la inclusió del color en les seves pàgines, la seva configuració més o menys ergonòmica, la durada de les seves bateries, les possibilitats d’incloure notes marginals o subratllar textos o accedir a enllaços com diccionaris o llibres de consulta, el seu cost competitiu al mercat, etc.
La revolució de l’e-book, derivada de la revolució digital, consisteix en que, per primera vegada, les eines del coneixement estan a l’abast de la mà de qualsevol amb una capacitat inesgotable –ningú podrà llegir a la seva vida tots els llibres que poden emmagatzemar els artefactes electrònics–, i a una velocitat pràcticament instantània. Fins ahir mateix, en la millor biblioteca disponible, només es tenia accés al limitat nombre de volums dels seus prestatges. Ara, qualsevol lector que ho desitgi, té davant la pantalla del seu ordinador la sencera i incombustible Biblioteca d’Alexandria, o si es vol, la borgiana i infinita Biblioteca de Babel, és a dir, la fantàstica i inabastable US Library of Congress.
Però, no ens enganyem amb les possibilitats d’aquesta revolució. Un llibre, electrònic o de paper, no serveix de res si no es desplega davant d’una ment àvida de coneixement, amb capacitat crítica i una sòlida formació ètica. A l’Antiguitat Clàssica, un dels camps de competició era la cultura; avui, (o això és el que ens transmet la televisió del nostre país), només es competeix en els camps de gespa, o en la cursa per obtenir més bens de consum, que al final són bens de consumació.
Sí, els nostres joves, la majoria d’ells, reconeguem-ho, s’apropen a aquests artefactes electrònics amb una avidesa inusitada, però només pensant –ai!– en allò que és atractiu de les seves possibilitats lúdiques. I és que, com va dir Euclides, no hi ha camí fàcil cap al coneixement.
Malgrat tot, i després de considerar en el decurs de la humanitat el dur recorregut del suport dels textos, del papir al pergamí, del paper a la pantalla electrònica, benvinguda sigui la revolució de l’e-book si s’utilitza, a més de per a matar el temps de l’homo ludens, per a obrir horitzons no només a un món més savi, per les increïbles possibilitats d’intercanvi de sabers, sinó també i sobretot, a un món més lliure i més just. Carl Sagan, glossant l’antiga Biblioteca d’Alexandria, va dir que allà es va qüestionar la permanència de les estrelles, però no la injustícia de l’esclavitud. Que no ens torni a passar el mateix en aquesta virtual Biblioteca d’Alexandria del nostre temps.
|
|
|
|
|
