És que ho estic veient. Aquest professor de secundària –és l’Andreu Navarra, també és escriptor– s’encamina cap a casa després d’un dia a l’escola on ha fet classes de llengua i literatura. Al carrer es creua amb un xaval que picoteja una bossa de patates o amb l’adolescent despistada que ara només pensa en quina foto penjarà a l’Instagram. El profe els reconeix, són alumnes seus. Potser aquell que sempre badalla o el que ahir de males maneres li va respondre que no faria el comentari de text o la que es va posar primer estúpida i després a plorar perquè sí, perquè no volia llegir.

I com que encara té una mica de temps abans d’anar a buscar el seu nano a l’extraescolar de teatre, i perquè no té cap altra fe que l’escola del vell regeneracionisme, els veu, s’atura, els saluda i hi parla. És una escena que es repeteix diverses vegades en l’al·legat que acaba de publicar: Devaluación continua (Tusquets). Fins i tot li va anar amb bé el líder d’aquella colla que volia pegar-li perquè li havia confiscat el mòbil. Parla i escolta. I de vegades regala un llibre.

El seu nou llibre no és ni el primer ni tampoc serà l’últim d’un professor de secundària, però sempre és alliçonador pensar en testimonis docents quan són durs i honestos perquè llavors segur que també són esperançats i compromesos. El de Navarra ho és. Mira els alumnes i els seus companys. I així descriu el patiment de la directora d’un centre a la sala de professors. La veu plorar perquè sap que l’escola, pressionada per la impugnació bonista de l’esforç, podria deixar de ser allò que ha de ser atrapada per “esa pedagogía facilista que condena a nuestros alumnos a no aceptar los obstáculos de la vida”. Al contrari, aquest llibre, més que teories d’innovació de laboratori, és una descripció de la nostra societat a través de l’escola i una aposta pel coneixement humanístic que transmet el docent enfrontat a la lògica del consum banal. A classe s’imposa el silenci, Navarra comença la lectura de Pedro Páramo en veu alta i l’aula es transforma en el refugi on pot redescobrir-se la paraula que iguala els alumnes i els educa per ser ciutadans. Aquest dijous comença tot.

Jordi Amat
La Vanguardia