La capital del Pla de l’Estany s’adhereix a la commemoració del centenari de l’escriptor, que va inspirar-se en el paisatge de la població on va exercir de jutge

Banyo­les par­ti­ci­parà en les acti­vi­tats pro­gra­ma­des amb motiu de la com­me­mo­ració, al llarg del 2020, de l’Any Joan Perucho, ins­tituït per la Gene­ra­li­tat coin­ci­dint amb el cen­te­nari de l’escrip­tor. El regi­dor de Cul­tura, Patri­moni Cul­tu­ral i Fes­tes de Banyo­les, Miquel Cuenca, jun­ta­ment amb diver­sos tècnics de l’àrea de Cul­tura, es van reu­nir a finals d’octu­bre amb l’escrip­tor i crític lite­rari Julià Gui­lla­mon, espe­ci­a­lista en Perucho i comis­sari de la com­me­mo­ració, i Míriam Romeu, en repre­sen­tació de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, per tal de defi­nir el pro­grama d’acti­vi­tats amb què la capi­tal del Pla de l’Estany rei­vin­di­carà els vin­cles amb l’autor de Les històries natu­rals.

Pre­ci­sa­ment, aquesta novel·la de 1960, que Edi­ci­ons 62 ha rellançat aquesta set­mana apro­fi­tant l’embran­zida del cen­te­nari, incor­po­rant-hi ara un pròleg de Gui­lla­mon, va ser una de les pri­me­res obres que Perucho va escriure sota la ins­pi­ració del pai­satge de Banyo­les, muni­cipi on va ser des­ti­nat el 1951 per la seva pro­fessió de jutge comar­cal, pro­ce­dent de la Gra­na­de­lla, i abans de ser enviat a Móra d’Ebre i, final­ment, a Gan­desa.

La col·lecció històrica del Museu Dar­der, de fet, és dar­rere el gabi­net de curi­o­si­tats que trans­for­ma­ria en la ficció per al natu­ra­lista Antoni de Mont­pa­lau, un dels per­so­nat­ges cen­trals de Les històries natu­rals. A les seves memòries, reco­neix el pes que “les res­tes vis­ce­rals” i “la maca­bra pell humana” des­co­berts al Dar­der van tenir en la seva obra nar­ra­tiva. Julià Gui­lla­mon, a la volu­mi­nosa bio­gra­fia Joan Perucho, cen­dres i dia­mants, con­creta aquest lli­gam: “A Banyo­les vaig tro­bar una repro­ducció del Pha­llus impu­di­cus en una col·lecció de trenta-dos bolets de papier maché, des­mun­ta­bles, que Fran­cesc Dar­der va com­prar a la casa Dey­ro­lle, de París. Perucho devia veure el bolet, li va fer gràcia, i el va incor­po­rar a la trama de la novel·la.” Les referències banyo­li­nes apa­rei­xen ja en la pri­mera novel·la de l’escrip­tor, Lli­bre de cava­lle­ries, de 1957, en què es val dels seus conei­xe­ments en l’admi­nis­tració de justícia per recrear els orígens dels Safont de Banyo­les. Va ser també durant aquells anys d’estada a Banyo­les que es va con­sa­grar com a escrip­tor, amb l’obtenció del premi Ciu­tat de Bar­ce­lona el 1954 pel lli­bre de poe­sia El mèdium, pro­lo­gat per Joan Tei­xi­dor, que seria col·lega seu a Des­tino a par­tir de 1960, l’any de la seva con­sa­gració.

El govern de la Gene­ra­li­tat ha ins­tituït per al 2020 no només l’Any Perucho, sinó també la com­me­mo­ració dels nai­xe­ments del peda­gog Josep Pallach i el filòleg Antoni Badia i Mar­ga­rit, a més dels 50 anys de la mort del poeta Josep Car­ner i del músic Robert Ger­hard, i el cen­te­nari de la mort de l’artista Ale­xan­dre de Riquer, a més de la del polític Fran­cesc Lay­ret.

Diari Avui