Fill d’una barcelonina amb arrels murcianes i d’un immigrant gallec, aquell nen del Raval de la postguerra es convertí, amb els anys, en un reconegut escriptor i pensador. El ressò del seu llegat encara perdura en l’àmbit literari, polític o gastronòmic, però també en l’esportiu i, particularment, en el barcelonisme.
Sovint esport i intel·lectualitat semblen termes antagònics. Els pensadors amb prou feines s’han preocupat per aquesta dimensió de la vida social. No és el cas de Vázquez Montalbán, en qui conflueixen una gran afició esportiva, una reflexió profunda i un fort compromís polític. La seva extensa obra inclou més de 700 textos dedicats específicament a l’esport. Lluny de considerar aquesta activitat com una vel·leïtat alienant, l’entén com una manifestació de la cultura popular digna de ser analitzada. L’interessa l’esport de masses com una font d’informació social que, en comptes de suplantar la realitat, ens revela els seus mecanismes ocults i ens submergeix en la sentimentalitat popular.
El periodista barceloní va posar el seu enginy literari al servei d’una de les seves passions: el Barça. Malgrat el seu prestigi com a escriptor, no va tenir cap recança a reconèixer la seva afició culer. Va gaudir, i patir, veient jugar el seu equip, però, a més, va reflexionar a bastament sobre el significat extraesportiu del club. Ara bé, també va assumir el paper de consciència crítica del barcelonisme. A diferència de l’intel·lectual servil amb el poder, entén que la seva funció rau a qüestionar les elits, i el seu club no en podia quedar al marge.
El Barça va ajudar el jove Montalbán a sentir-se identificat amb alguns dels símbols de la cultura catalana. Anys més tard va extrapolar aquesta experiència personal a l’anàlisi sociològica del club tot relacionant el fer-se’n soci amb la voluntat d’integrar-se a Catalunya. En ple franquisme, l’afiliació al club traspuava un significat polític. Ser aficionat del Barça constituïa un tret identitari per als vençuts a la Guerra Civil, i els seus triomfs esportius, l’única possibilitat de compensació èpica en un temps de penúries.
Durant les acaballes del règim va ajudar a donar a conèixer fora de Catalunya el significat de “Més que un club”. Així mateix, va sintetitzar en una fórmula força reeixida, “exèrcit simbòlic desarmat de la catalanitat”, una concepció identitària, social i cultural del club que va ser assumida, primer, pels sectors progressistes espanyols, i, posteriorment, pels lectors d’arreu del món. Al cap i a la fi, va ser l’artífex d’un relat barcelonista bastit a partir de la seva experiència personal al Raval, de l’observació directa del tarannà barcelonista durant els partits al Camp Nou i del contacte amb un grup d’intel·lectuals progressistes i culers format, entre d’altres, per Josep Fontana, Jorge Herralde, Jordi Borja, Jordi Solé Tura, Josep Termes o Borja de Riquer.
La lectura dels seus articles periodístics i de la seva obra literària ens aporta prou informació per reconstruir la memòria històrica de l’esport i, de manera especial, del barcelonisme. Una narració crítica en què llocs, dates i protagonistes s’integren en una trama més complexa que mostra fins a quin punt una activitat estrictament esportiva tradueix les vicissituds socials, polítiques i econòmiques de tot un país. Perquè en les seves anàlisis supera la curiositat per les qüestions purament tècniques o erudites a fi de presentar el microcosmos esportiu com un laboratori social, una pantalla en què es projecten les tensions latents de les col·lectivitats, un escenari on es teatralitza el conflicte entre els interessos que regeixen la societat.
Gràcies a la lúcida i transgressora mirada montalbaniana, descobrim el valor simbòlic de l’esport, en general, i del Barça, en particular. En la nostra història recent, el futbol sovint ha actuat com un potent succedani del joc polític. Entès així, pot deixar de ser un entreteniment que ens evadeix dels problemes per convertir-se en una eina eficaç per a l’anàlisi social. Per tant, avui és un bon moment per rescatar de l’oblit de les hemeroteques el pensament d’un autor que, apassionat per l’esport, no renuncia a criticar-lo.
