Sona a condemna, però esperem que no ho sigui. “He estat molts anys escrivint-la dins del meu cap i prenent notes en infinitat de llibretes; un cop vaig tenir el temps i l’estructura vaig començar a escriure.”. Ho va fer al llarg de nou mesos, període que també va invertir en la seva primera novel·la, Entre el cel i la terra, publicada per Columna el 2019.
“Nou mesos molt intensos, perdent la salut, sentint-me segrestat pel llibre... Amb les conseqüències que pateix el meu entorn familiar... Tinc missatges de Whatsapp pendents de respondre de fa deu mesos. Demano disculpes, no soc tan antipàtic”, va detallar Quintana. Potser sí que ha tingut alguna cosa de condemna la redacció d’aquesta obra...
“L’home que va viure dues vegades és una novel·la vital, amb força capes, però que especialment parla de segones oportunitats, fins i tot més enllà de la vida, i de somnis”, va sintetitzar l’autor.
La novel·la té tres parts i l’obertura, l’inici, és el final, en ordre cronològic. A Eivissa, el 1999, la Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben a una platja després de saber que el vol del seu pare, Salvador Martí, ha estat cancel·lat i tornarà en un de posterior. “El que passarà en aquella cala ho canviarà tot i el Salvador haurà de lluitar contra el destí quan rep l’herència enverinada del seu pare”, una herència de to fantàstic o de “realisme màgic”, com el va definir Gemma Lienas, membre del jurat.
“Aquesta herència és que, a la família del Salvador, tots els homes moren dues vegades, un mite que he creat, tot i que beu de molts altres”, va concretar Quintana.
“L’obra és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el diable; el Salvador veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares d’una mateixa moneda”, hi va afegir. Salvador Martí és un personatge que “no és feliç, però és bona gent”.
Gerard Quintana (Girona, 1964) és famós com a cantant del grup Sopa de Cabra des del 1986. Va estudiar periodisme i arts dramàtiques a l’Institut del Teatre de Barcelona. Els darrers vint anys ha col·laborat amb molts mitjans de premsa, ràdio i televisió. A banda de les lletres de les cançons i els articles de premsa, com a escriptor va debutar el 2012 amb Més enllà de les estrelles, posant textos a les fotografies de David Julià dels tres concerts que Sopa de Cabra va fer els dies 9, 10 i 11 de setembre del 2011 al Palau Sant Jordi de Barcelona per commemorar els 25 anys del grup de rock.
“Visc aquest premi amb sensació d’alteritat, encara l’he d’assumir. Quan estàs embrancat en un llibre i et sents en la pell del protagonista, et creus ell i has de fer un esforç per tornar a la realitat”, va confessar Quintana, que enraona de manera pausada, pensant el que dirà, per això no li sobren gaires paraules.
I té capacitat per improvisar un discurs coherent i ben argumentat, com ara quan li van demanar pels sentiments en rebre el premi en el moment que vivim. “Emoció i alegria, però també sento empatia amb els companys músics, escriptors, actors... que fa mesos que no poden ingressar res perquè les sales de concerts, els cinemes, els teatres i les llibreries estan tancades, com si un llibre fos un objecte perillós. La cultura és més que una paraula, és ésser”, va assegurar el guanyador del Llull.
El tema del tancament de les llibreries l’afecta de manera especial perquè, d’alguna manera, Gerard Quintana dedica i el llibre al seu oncle, Pere Rodeja Ponsatí, “que tenia la llibreria Geli a Girona i que em va fer apassionar pels llibres”, molts dels quals estan en el fons de l’obra que ha escrit.
“Coneixem el Salvador amb poc més de vint anys i ja té alguna ferida de la vida al damunt; se sent incòmode al món i busca refugi en els llibres i el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat. El Salvador està lligat a la poesia, a la bellesa.”
Isona Passola va comentar que, per a ella, L’home que va viure dues vegades “no és realisme màgic, és fantasia i poesia pura que pot agradar a molt públics, tant si creuen en temes esotèrics com si no”. I mirant als ulls del premiat, li va dir: “Ets un gran poeta, ja ho havies demostrat amb les lletres de les cançons.”
Després d’agrair les lloances, Quintana va explicar que quan va decidir presentar-se al premi “ja havia escrit mig llibre”. “Vaig pensar que seria difícil guanyar-lo pel patró dels darrers anys, amb obres guanyadores pròximes a la novel·la històrica”, va afirmar l’escriptor.
Quintana s’ha sentit més lliure, en aquesta segona obra de ficció. “Si en la primera novel·la vaig voler ser absolutament versemblant, fins i tot buscant quin temps real havia fet el dia concret en què passava una escena, en aquesta m’he deslliurat d’aquesta autoimposició.” I ha pogut recórrer sense recança, com s’ha dit, a la imaginació, la fantasia i els jocs de miralls, presentats amb poesia i referents literaris rics i diversos.
El Ramon Llull està dotat de 60.000 euros i la publicació a Columna, aquest any el 3 de març. Més endavant, Planeta la publicarà en castellà i portuguès. El jurat del premi ha mantingut la majoria de noms dels darrers anys: Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Núria Pradas, Carme Riera i Emili Rosales.
