Carmen López Arias ens descriu danses oníriques revoltades en la línia d’un meridià desconegut, mentre els porus respiren la sal, guarint les ferides. Ens descobreix un amant fugisser que pot ser infern o paradís d’un desig urbà, tèrbol, on es barregen les aromes del vi i el sabor a terra, perquè de vegades els silencis –ens refereix– són fruit d’un exultant desig. Ens presenta una dona perduda en un abisme insolent d’angoixes. Aquella part oculta del cor on no hi ha lloc pels sentiments. Finalment, ens convida a passejar-nos, sense presses, per aquest bulevard insomne, degustant cada paraula com si fos la darrera i assaborint-la amb la calma que es mereix una obra reposada en la foscor dels dies passats i que ara, un cop l’ha deixat respirar, emana aquell aroma afruitat –a glop de bes i a tast de pells–, dels dies d’esper.

Carme López Arias, nascuda a Tarragona, és Diplomada en Graduat Social per la Universitat Rovira i Virgili, però la seva passió interna és escriure, materialitzant i compartint les sensacions que percep. L’entorn paisatgístic que l’envolta, una Tarragona plena de mar, l’entorn fluvial on viu i el glamur de la nit urbana, la indueixen a escriure en aquest llibre un clam a la solitud i la melangia provocada per la quietud asfàltica, sense oblidar mai aquella olor de terra de la seva segona llar al Mestrat. Mar, riu i muntanya omplen aquesta escriptora mentre trepitja l’asfalt. Una versatilitat que sovint la caracteritza i en aquest recull de poemes ha centrat la seva inspiració en l’entorn urbà.  El 2018 va publicar el seu primer recull de poemes titulat Versant en Femení amb l’Editorial Neopàtria.