Dijous, 31 d'octubre de 2024



Castellano  


Paulina Fariza Guttmann publica ''La vida encontrada de Encarnación López, La Argentinita''
acec10/5/2021



(Foto:)
 
Paulina Fariza Guttmann publica la biografia d’una artista molt cèlebre als anys trenta i ara semioblidada. Com a ballarina i coreògrafa, va triomfar a tot el món amb una visió renovadora del ball espanyol


La balla­rina i coreògrafa Encar­nación López Júlvez, La Argen­ti­nita (Bue­nos Aires, 1897 - Nova York, 1945), va ser una artista molt cèlebre als anys trenta tant a l’Estat espa­nyol com als Estats Units i altres països, per mèrits pro­pis com a gran reno­va­dora del ball espa­nyol, i també ha pas­sat a la poste­ri­tat per la seva amis­tat i col·labo­ració amb el poeta Fede­rico García Lorca, amb qui va gra­var una memo­ra­ble col·lecció de cançons popu­lars espa­nyo­les. A pesar de tot això, La Argen­ti­nita ha estat poc estu­di­ada i, fins ara, no hi havia una bio­gra­fia que deixés tes­ti­moni de la seva vida i de la seva car­rera, trun­ca­des com tan­tes altres coses per la Guerra Civil.


Per inten­tar resol­dre aquest cas greu de des­memòria històrica, l’escrip­tora –tot i que també ha exer­cit com a edi­tora, crítica literària, tra­duc­tora i actriu tea­tral– Pau­lina Fariza Gutt­mann (Vinaròs, 1963) ha publi­cat La vida encon­trada de Encar­nación López, La Argen­ti­nita (Bala Per­dida Edi­to­rial). En aquesta bio­gra­fia ben docu­men­tada fins a l’últim detall, que al mateix temps es lle­geix com una novel·la que comença amb la mort de La Argen­ti­nita al seu apar­ta­ment de la Cin­quena Avin­guda nova­ior­quesa, Fariza rei­vin­dica la gran­desa artística d’aquesta argen­tina filla de segovià i ara­go­nesa, que va com­pe­tir amb Raquel Meller pel reg­nat del món de les vari­e­tats, lla­vors en plena edat d’or, i va crear amb Lorca com a ideòleg i la seva ger­mana Pilar López, també balla­rina i coreògrafa, la com­pa­nyia Bai­les Espa­nyo­les de la Argen­ti­nita, “en una època en què s’estava bus­cant el gran ballet espa­nyol, com ho esta­ven fent al seu país els Ballets Rus­sos, inten­tant allu­nyar-se dels tòpics sobre l’Espa­nya pro­funda que havien difós inter­na­ci­o­nal­ment obres com la Car­men de Mérimée”, explica Pau­lina Fariza, que recorda que La Argen­ti­nita va tre­ba­llar amb famílies fla­men­ques i bai­la­o­ras sep­tu­a­genàries en espec­ta­cles com ara Las calles de Cádiz i El amor brujo, amb què va “revo­lu­ci­o­nar el pano­rama tea­tral”, i també va inten­tar mos­trar “la diver­si­tat cul­tu­ral de l’Espa­nya plu­ral”. “A través de la figura de La Argen­tina rei­vin­dico també la importància dels anys 30, l’Espa­nya de la Segona República, un moment de dones lliu­res i d’una riquesa artística impor­tantíssima en àmbits molt diver­sos”.


La curta i intensa vida de La Argen­ti­nita va estar molt mar­cada per la mort a la plaça dels cèlebres tore­ros Jose­lito, El Gallo, i Igna­cio Sánchez Mejías –amb qui van ser amants–, aquest últim amb interes­sos intel·lec­tu­als que el van vin­cu­lar a la Gene­ració del 27, i evi­dent­ment també per la mort en un con­text ben dife­rent del seu com­pa­dre Fede­rico García Lorca.





   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2