El sector editorial català passa per un moment molt interessant que té a veure amb la redistribució de forces entre tres grans grups, el Grup 62, Random House i Enciclopèdia Catalana; el joc amb els altres dos grups editorials que els segueixen, Grup 9 Editorial i Ara Llibres; dos poders territorials molt marcats, Bromera, al País Valencià, i Pagès Editors, a Lleida (tot i que amb xifres molt diferents que evidencien el bon moment dels valencians i el ritme diferent de l’empresa lleidatana), i l’esclat de les editorials independents amb Comanegra i Periscopi de caps de llança del moviment, la primera considerada com la més potent financerament de les independents i Periscopi com la més prestigiosa.

Enmig de tot això hi pot haver una editorial que faci saltar pels aires aquest ecosistema redefinit fa pocs mesos quan Random House es va convertir en la gran protagonista del monopoli de l’editorial catalana en adquirir la Magrana (prèviament havia comprat la Campana). No es va quedar de braços plegats Enciclopèdia i va decidir d’incorporar Viena al grup per enfortir-se amb una editorial sanejada i de màxima qualitat editorial.

I ara entra en joc Navona, un actor imprevist. Totalment impensable fa uns quants mesos. L’editorial de Pere Sureda va entrar en concurs de creditors a la primavera i se l’ha quedada l’empresari Tatxo Benet, juntament amb el seu soci a Mediapro, Jaume Roures, i amb una aportació de l’editor Ernest Folch, que serà el nou director editorial i la cara visible del projecte.

Mediapro no hi ha volgut fer declaracions tot argumentant que es tracta de negocis privats dels dos socis i que després de Nadal es presentarà l’acord i els nous plans de l’editorial als mitjans. Cal recordar que no és la primera inversió en matèria de llibres de Benet, perquè l’empresari va comprar la nova llibreria Ona del carrer de Pau Claris, a Barcelona, tot mantenint el petit local del carrer Gran de Gràcia.

VilaWeb ha pogut saber que Ernest Folch ja treballa de valent en el nou projecte, que començarà a treure al carrer les primeres novetats, amb un disseny nou, el mes de març, abans de la campanya de Sant Jordi. Tant és així que algunes de les principals agències literàries del país reconeixen que van tenir una visita de Folch i que fins i han venut algun títol a l’editorial.

Poques coses se saben de quin serà el nou full de ruta i com queden els compromisos editorials de la propietat anterior, que havia acumulat més de dos milions i mig d’euros de deute. Està clar que no compten per a res amb Pere Sureda, fundador del segell. També sembla que continuarà endavant la publicació en català i castellà indistintament i que es mantindran en part les traduccions i el segell de qualitat mitjana-alta que tenia l’actual Navona i que inclourà ficció i no-ficció. En aquest darrer apartat les biografies i l’assaig tindran una presència important. En aquest sentit se sap segur que hi haurà La llibretera de París, de Kerri Maher, una obra que narra la vida de Sylvia Beach, la fundadora de la mítica llibreria Shakespeare and Co, a la capital francesa, possiblement la llibreria més famosa del món. També es decanten pel premi Nobel de literatura José Saramago.

Folch ha començat la ronda amb les agències per veure quins autors pot incorporar al catàleg i al sector hi ha expectatives per veure quants autors de prestigi serà capaç de ‘robar’ al Grup 62, a Random i a Enciclopèdia, i quines seran les relacions amb Ara, grup que Folch va ajudar a fundar i que va dirigir. A les xarxes ja hi especulen i hi ha uns quants autors que han donat la benvinguda a Folch al nou projecte i uns altres que reconeixen en privat que no dubtarien a tornar amb ell per la manera que té de tractar els autors i per com pensa i desenvolupa les estratègies comercials de cadascun dels llibres.

Diverses fonts consultades per VilaWeb asseguren que l’editorial hauria de complir un paper important aquests cinc anys vinents, que és situar-se com la primera empresa editorial mitjana del país, només per darrere de Grup 62, Random, Enciclopèdia i Nou Grup, i lluitant amb Ara Llibres per aquesta hegemonia de ser la primera de les independents (també caldrà veure què passa amb Ara en un moment en què els llibres sobre el procés, que han estat la temàtica principal d’aquests anys, van a la baixa). Què la pot impulsar fins aquí? “Home, suposadament tenen diners i ganes d’abocar-n’hi i sobretot tenen el prestigi fet. L’Ernest Folch és una de les persones més respectades del sector editorial i hi ha molta expectativa per veure què fa, però a més a més té autors molt fidels que estarien disposats a anar-se’n amb ell potser per menys diners perquè ell els ofereix estima i dedicació i té cura dels autors com molt pocs editors”, explica una persona propera a Folch.

També caldrà veure fins a quin punt la nova Navona s’implica en projectes en clau de país. Fins ara Pere Sureda no havia entrat a l’associació d’editors en llengua catalana (sí que havia estat al gremi d’Editors de Catalunya) i cal veure si Tatxo Benet i companyia fan el pas i entren a l’associació i quines idees poden aportar, fins i tot en clau nacional, per contrarestar el poder que hi pot tenir encara el Grup 62, que és Planeta. Per tant, aquí s’obre un altre joc interessant.

L’entrada de Folch a Navona pot ser d’alguna manera semblant al fitxatge d’Ester Pujol al capdavant d’Enciclopèdia, que ha impulsat amb molta força el segell Univers i ha fet molt de mal al Grup 62 quan es va emportar uns quants dels seus autors estrella, que van decidir de seguir-la. Caldrà veure si Navona té múscul financer per a afavorir aquesta migració d’autors.

I si bé l’arribada de Navona amb el capital procedent de Mediapro (encara que es remarqui que són negocis privats de Benet i Roures) pot remoure les coses per dalt, no és menys cert que també les pot remoure per baix. L’arribada d’una editorial que pugui ser la primera veritablement mitjana del país ha començat a alertar també a uns quants editors independents que veuen com alguns dels seus autors estrella poden tenir temptacions d’anar-se’n amb Folch i companyia perquè la nova Navona tindrà múscul financer, de l’una banda, i prestigi literari, de l’altra, i això és molt llaminer.

Hi ha qui ha volgut fer comparatives amb el món castellà i ha dictaminat que d’alguna manera Navona vindria a ocupar en català el paper que fa Anagrama en castellà: ser la millor i la més potent de les editorials independents, capaç de fer mal quan vulgui a les grans i alhora ser el referent per a les petites. De moment, Benet no vol fer declaracions i tot això que sabem són les filtracions que han anat arribant amb comptagotes i la informació que l’editorial ha llançat a les xarxes, però si fem un símil futbolístic, esport que adora el nou director literari, Ernest Folch s’ha convertit en un nou Xavi per a la banqueta de Navona, un equip que podria ser com l’Andorra de Gerard Piqué, que en molt poc temps s’ha anat fent un lloc com més va més amunt. Veurem quin és el sostre, com es construeix el catàleg, quin lloc ocupen els autors catalans al si de Navona i quina serà la sinergia amb el castellà.