L'editor Mario Muchnik ha mort aquest diumenge a Madrid als 91 anys. Nascut a Buenos Aires i d'origen rus i jueu, va estudiar ciències físiques a la Universitat de Colòmbia i va impartir classes de física nuclear a Roma. Aviat, però, va deixar la física per dedicar-se a tres de les seves passions: la fotografia, l'escriptura i l'edició. El 1978 va venir a viure a Barcelona i va ser a la capital catalana on va desenvolupar la major part de la seva carrera com a editor, una tasca que ja feia el seu pare.

El 1973 va fundar Muchnik Editores amb el seu pare, i el primer llibre que va publicar va ser Y otros poemas, de Jorge Guillén, que va ser imprès a Mèxic i distribuït a Espanya. Va ser un dels primers editors a publicar literatura sobre l'Holocaust, com la trilogia de Primo Levi i Maus, el còmic d'Art Spiegelman, quan pràcticament ningú el coneixia.

Muchnik va ser editor dels grans noms del segle XX: Rafael Alberti, Miguel Ángel Asturias, Adolfo Bioy Casares, Italo Calvino, Elias Canetti, Julio Cortázar, Marcelo Cohen, Albert Cossery, Gilles Deleuze, Víctor Farías, Carlos Fuentes, Nicolás Guillén, Ismaíl Kadaré, Primo Levi, André Malraux, Henry Miller, Isaac Montero, Augusto Monterroso, Juan Carlos Onetti, León Poliakov, Augusto Roa Bastos, Ernesto Sabato, Oliver Sacks, Susan Sontag, George Steiner i Gore Vidal. També va traduir Elie Barnari, Italo Calvino, Elias Canetti, Guy Davenport, Arthur Miller, Irène Némirovsky, Susan Sontag i Ibrahim Souss.

Entre les obres que va escriure destaquen Miguel Ángel de cerca, Mundo judío. Crónica personal, Un bárbaro en París, Albert Einstein, Para mis amigos libreros, Lo peor no son los autores i Banco de pruebas. Memorias de trabajo 1949-1999. Els dos últims llibres van crear certa polèmica, perquè l'editor no es mossegava la llengua i explicava com eren les vísceres del sector editorial.

Sílvia Marimon Molas