Es queixava amargament el traductor del rus i professor Ricard San Vicente de les repercussions nefastes que tindrà per al futur de les relacions de les nacions germanes de l’antiga Unió Soviètica la destrucció d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus. Nascut a Moscou fill de l’exili republicà, San Vicente ha estat un dels arbres que han dinamitzat la literatura russa al capdavant del malmès departament de literatures eslaves de la Universitat de Barcelona. De fet, un dels seus últims llibres traduïts és de l’intel·lectual rus Maksim Óssipov, que s’acaba d’exiliar a Berlín contrari a la guerra. Fa unes setmanes, Óssipov havia vingut a fer a Catalunya una sèrie d’activitats, entre altres una xerrada amb San Vicente i Arnau Barios a la fantàstica llibreria de Sants La Ciutat Invisible. És una pena que el cor d’Europa, com abans ho havia estat Síria, quedi sota les bombes dels senyors de la guerra i dels especuladors polítics de diferents nacionalitats.
La literatura russa s’ha mantingut entre nosaltres gràcies als traductors de la UB, amb gent tan fiable com els citats i molts altres que continuen mantenint els clàssics vuitcentistes i pocs autors nous, com el mateix Óssipov, que publica un segon llibre, Pedra, paper, estisores al Club Editor. En la llarga llista de novetats russes per a aquest Sant Jordi continuarem amb un dels noms destacats, Ivan Turguénev, “el més centreeuropeu” dels narradors russos. Laia Santanach ofereix una traducció de Fum de Turguénev, una novel·la que rescata les preocupacions sentimentals d’una noia entestada a mantenir els seus privilegis en les classes benestants després d’entrar en decadència. De Turguénev disposem, així mateix, de la traducció recent d’Infeliç, a càrrec de Jaume Creus per a Viena. Altres clàssics russos de novetat són Relat d’un desconegut (versió de Creus per a Viena) i l’antologia realitzada per Barios 24 contes (Club Editor), d’Anton Txékhov, autor majúscul que redescobrim i que creix generació a generació, un model internacional per la seva mirada de la gent del carrer. Gran autoregal per a tota la vida que podem compaginar amb la biografia que li va fer Irène Némirovsky, reeditada per Salamandra. Tancarem el paràgraf amb La canya rebel, de Nina Berbérova –feta per Creus–. Berberova és va exiliar dels bolxevics i va ser una peça fonamental del Segle de Plata de la literatura russa. És d’una elegància aclaparadora. Creus signa també Els ous fatídics (Comanegra), títol de ciència-ficció de Mikhaïl Bulgàkov, de qui la poeta Xènia Dyakonova va fer una traducció de la seva obra mestra, El Mestre i Margarita (Proa), fa poc menys d’un any.
Autors menys coneguts de clàssics russos ens acaben d’arribar. Per una part, Males Herbes presenta per primer cop en català Cinc cèntims sobre Lenin i altres miniatures de la revolució, de Teffi, amb traducció d’Alexandra Rybalco Tokarenko i pròleg de Xènia Dyakonova. És un recull de contes i articles en què, tal com ens explica la prologuista, trobarem la més divertida Teffi, pseudònim sota el qual s’amagava Nadejda Aleksàndrovna Lókhvitskaia, autora de Sant Petersburg exiliada a París el 1919, que va caricaturitzar Lenin, entre altres sàtrapes. També és poc conegut Gaito Gazdànov, de qui Karwan presenta L’espectre d’Aleksandr Wolf, una obra d’un altre exiliat a París. Tal com ens expliquen els editors i la traductora Maria G. Barris, Gazdànov és autor d’un thriller psicològic ple d’encerts i de reflexions sobre l’existència.
Tancarem el repàs amb tres Tolstoi. Comanegra presenta l’antologia de sis contes, Quanta terra necessita una persona, triats per Marta Nin. Tolstoi és un dels quatre o cinc autors més importants de la història de la literatura i un contista excepcional. El podem complementar amb els volumets que firma Selma Ancira sobre Tolstoi a Acantilado o amb la nova traducció al castellà de Guerra i pau de Joaquín Fernández-Valdés Roig-Gironella per a Alba. La versió catalana de Judit Díaz Barneda per a Edicions 1984 es publicarà el 2023. Fernández-Valdés recorda que Thomas Mann qualificava Tolstoi com a “déu pagà” i Gorki el qualificava de “força de la natura”. Aquest savi traductor català conclou que l’aparició d’una nova traducció d’un clàssic “és sempre símptoma de la bona salut d’una cultura, per la qual cosa no cal justificar-la: com més versions dels clàssics trobem en una llengua, més gran serà la seva riquesa”. Fernández-Valdés i Díaz Barneda tanquen aquest vespre el cicle sobre Guerra i pau organitzat per la llibreria Nollegiu al Poblenou.
