El festival Poesia i + torna aquest final de juny amb més preguntes i més compromisos, i amb una programació complexa, que combina la presència de joves poetes amb les veus consagrades que tenen el combat i la no renúncia entre els seus principis, i també posa l’accent en l’escena musical independent i les propostes experimentals. Del 28 de juny al 10 de juliol s’han programat quaranta-dues actuacions. En aquest dissetè festival, el comissari continua essent Eduard Escoffet. Tal com és habitual, té com a centre neuràlgic la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, entitat organitzadora, però es vertebra en una desena de municipis del Maresme (Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Sant Pol de Mar, Teià, Dosrius, Alella, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac), i es converteix en el gran festival de poesia de la comarca.

Entre més artistes, el festival optes per noves veus de la poesia, com les de Raquel Pena, Pol Guasch, Anna Gas i Gonzalo Hermo, també de singulars que ja tenen un recorregut, com les de Maria Callís i Jaume C. Pons Alorda, i les connecta amb autors de les generacions que han marcat aquestes darreres dècades, com ara Antònia Vicens, Biel Mesquida, David Castillo, Manel Ollé, Rafael Vallbona i Chus Pato. També veurem el retorn d’Enric Casasses i Pascal Comelade i més propostes musicals com la del Petit de Cal Eril, Inspira, The Tyets i Xarim Aresté. Aquests són alguns dels artistes destacats, que s’uneixen a noms com la banda electrònica bn10 + la poeta Maria Sevilla, Tarta Relena, Verde Prato, Ariox i Sandra Monfort. 

Poesia i + és un festival que es caracteritza per ser molt amatent a la realitat social que es viu en cada moment. És combatiu. Res de floritures. Per això, enguany fa un crit a no renunciar a la poesia, tot i que el món vagi per uns altres camins i sigui una època reaccionària. Eduard Escoffet ha escrit una mena de manifest que comença amb la sentència: “La poesia ha mort.” I les preguntes que formula el Poesia i + d’enguany miren en aquesta direcció: “El poder transformador de la poesia, on és? Pot tenir la poesia alguna utilitat? Pot ser un refugi? Pot quelcom tan immaterial atenuar el dolor, abatre la desesperança? Realment ens pot millorar, la poesia? Pot fer del món un lloc millor? I salvar-nos de nosaltres mateixos? Tot avui ens diu que no. Les guerres, les crisis migratòries, els límits del planeta i l’avarícia humana… No hi ha cap espai per a la poesia, en aquest món? Així i tot, ens queda una última i definitiva pregunta: de debò la poesia ha mort? No podem acceptar un sí com a resposta. Renunciaríem a la força de la paraula, a la bellesa, a l’esperança, als espais on caben totes les sensibilitats, a la nostra dissidència, al nostre compromís amb l’entorn i amb totes les vides, humanes i no humanes? Ara l’única sortida possible és no renunciar.”

I continua el manifest: “No renunciar a la força de la paraula, no renunciar als espais en què cap tothom, no renunciar a la nostra dissidència, no renunciar al nostre compromís amb l’entorn i totes les vides, humanes i no humanes. No renunciar al crit de Palau i Fabre, que va saber escampar colors quan la realitat insistia en el blanc i negre. Que va saber mirar de manera incòmoda el seu entorn quan tothom insistia en una realitat idíl·lica i inversemblant. Que va saber esprémer la vida sense constriccions ni reserves. Res no ens serà pres, perquè res és propietat de ningú: la vida és per viure-la; aquesta podria ser una de les seves lliçons. Enfront dels draps bruts de sang, la nostra bandera és un full en blanc i un parell d’ulls per escriure amb tintes ben diverses.”

El festival s’obrirà el dimarts 28 de juny a la plaça de la indústria de Canet de Mar, amb la jove Raquel Pena, guanyadora del premi Francesc Garriga per a poetes inèdits amb La breu història dels Estats Units; després, arribarà un duo inèdit de poetes de Mallorca amb una llarga trajectòria literària: Antònia Vicens, recentment guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el poeta i escriptor Biel Mesquida. Poetes d’altura, combatius, irreductibles. Un model. La sessió es tancarà amb Clara Poch i Marçal Calvet, amb un espectacle entre la música i el circ. Aquest acte inaugural prefigura allò que vol ser el Poesia i + d’enguany.

Precisament, Biel Mesquida, col·laborador de VilaWeb, explica que serà la primera vegada que Antònia Vicens i ell actuaran junts, acompanyats pel contrabaixista Antoni Cuenca. Vicens dirà poemes del seu darrer poemari, Pare, què fem amb la mare morta? (LaBreu) i Mesquida dirà el Carpe momentum (Jardins de Samarcanda). I l’escriptor comenta: “Sempre hem estat molt fans l’un de l’altra, fet que és excepcional. Estrenem aquest format, senzill, atmosfèric, un espectacle de cambra, m’agrada dir, amb dos llibres molt potents i dues veus madures i entusiastes, que tenen formes de recitar molt singulars. El nostre lema: batallar, batallar i batallar!”

Mesquida, que és un home experimentat en la programació de festivals poètics (fa vint-i-quatre anys que dirigeix el Festival de Poesia de la Mediterrània), comenta el manifest. Diu: “Aquest festival sempre cerca un caire original i provocatiu, que fa tremolar la poesia, és poesiatrèmol. Això va molt lligat al caràcter de Palau i Fabre, que també va ser un gran activista poètic. Veig Poesia i + com un festival d’activisme poètic, d’acció poètica. I aquesta proposta inaugural, amb la Raquel Pena, nosaltres i la Clara Poch i en Marçal Calvet, trob que és fantàstica, trenca les estructures tòpiques dels recitals poètics, és com un còctel Molotov poètic.”

El festival estableix un vincle amb la Fundació Mallorca Literària i el seu festival la Lluna en Vers, que es fa durant els mesos d’estiu. Es programa la producció sobre Damià Huguet i Miquel Àngel Riera, Fam de paraula i terra, amb Mar Grimalt, Roger Pistola i Salvador Miralles.

Aquesta proposta inaugural és un bon exemple d’una de les línies de la programació del festival: que sigui un espai per a descobrir noms nous i per a desplegar el talent jove, sense oblidar els poetes que han marcat aquestes darreres dècades. Poesia i + també continua optant per formats especials, i enguany reivindica la vigència de Gabriel Ferrater, en aquest cas confrontant-lo amb un poeta molt vinculat al Maresme, Salvador Espriu (en una proposta articulada per Albert Roig).

El festival ha volgut que sigui el País Valencià un altre dels eixos de la programació, empesos per l’Any Joan Fuster i per la vitalitat de la poesia i la música valencianes. Per això, la programació compta amb la participació d’Àngels Gregori, Sandra Monfort, Cavallo (encapçalat pel poeta Hugo Mas) i Bartolomé Ferrando.

També hi haurà una exposició de format reduït sobre la relació entre Guillem Viladot i Felipe Boso, dos noms imprescindibles de la poesia visual i concreta, emmarcada en el centenari de Guillem Viladot. 

Per tancar, tornem a la declaració d’intencions del Poesia i + d’enguany: “Aquest any, amb les ferides obertes i el cos en convulsió, hem volgut redoblar l’aposta per un festival actual, jove i dissident. Una programació que vol ser actual, vinculada al territori, oberta i experimental, instintiva i intuïtiva, arrelada i lliure per decidir ser-ho tot. És la nostra mirada de la poesia enfront d’un món més veloç que mai, que obre nous escenaris del xoc contínuament i que esperona vells cavallers negres. Una poesia que vol ser comunitat i llamp: paraules que ens interpel·len, que proposen, que esberlen les grans convencions i les idees rectes. Ens agraden les paraules corbes i les veus corbes, els camins torts, els cossos ondulants i els gestos oblics… la poesia que ressona en el nostre present.”