Torna la Biennal de Pensament amb un centenar de propostes per incentivar el debat cívic i la reflexió. Ho fa recuperant l'espai públic i transformant Barcelona en una àgora oberta a tothom per posar sobre la taula temàtiques tan actuals com la salut de la democràcia, l'impacte de les tecnologies, la pervivència del colonialisme i l'autoritarisme, els dissenys de les ciutat o la crisi climàtica. Com a novetat i per primera vegada s'hi uneixen Palma i València, teixint una aliança estratègica a favor del pensament i de la cultura per unir tres edicions en un mateix esdeveniment. A més, també es compta amb la +Biennal, una aliança amb centres culturals de la ciutat comtal que són referència del pensament crític, com el Pati de les Dones del CCCB, la Plaça de la Virreina, Can Felipa, la Plaça del Diamant o la Plaça Reial. Una Biennal de Pensament 2022 amb accés lliure per pensar, escoltar-nos i construir millors alternatives pel futur que arriba. Aquí una llista amb les 12 propostes que has de tenir en compte de l'11 al 16 d'octubre.

Es preveu que el 2050 més del 70% de la població mundial viurà en ciutats, però, enmig de la deriva d’un capitalisme que promou l’individualisme i les desigualtats, com podem viure de manera conjunta? Quin significat té la comunitat en el segle XXI? Què és l'habitatge més enllà de l'espai privat i estandarditzat?  Aquestes preguntes i d'altres les posaran damunt la taula les arquitectes Anna Bofill i Anna Puigjaner en un diàleg a dos que continuarà amb una taula rodona que comptarà amb la participació d'Atxu Amann, Irene Sabaté i Jacobo Cayetano (Zuloark), tot moderat per la plataforma de professionals de l'arquitectura Bartlebooth.

El conflicte d’Ucraïna obre el debat sobre la cruesa i la complexitat d’una regió que ha quedat fora dels mapes mediàtics després de l’enfonsament de la Unió Soviètica, i que Europa occidental ha tendit a ignorar més enllà dels intercanvis econòmics. Aquesta activitat comptarà amb el protagonisme de la Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx, que amb els seus llibres ha narrat la història de l'antiga URSS a través de testimonis que hi eren. Una conversa a tres amb Jorge Ferrer, que li ha traduït algunes obres al castellà, i la periodista Silvia Fhermann. 

La democràcia és una manera de resoldre els desacords en funció de les preferències de la ciutadania. Per la seva banda, la Constitució estableix les regles de joc. Poden xocar ambdós paràmetres? Durant 1 hora i mitja, Lucía Payero, Pablo Simón i Ferran Requejo donaran voltes a aquesta idea, que els últims anys ha estat molt arrelada a casa nostra. El moderador serà Jaume López.

La figura de Gabriel Ferrater no ha fet més que créixer. Autor de tres llibres de poemes que han tingut una influència enorme, també va escriure sobre lingüística, pintura i literatura catalana i universal, a més de deixar anar observacions brillants i sovint polèmiques sobre tota mena de qüestions. L'escriptor Joan Todó, Jordi Cornudella —comissari de l'Any Gabriel Ferrater— i la crítica Marina Porras participaran en una taula rodona moderada per l'escriptora Anna Ballbona per valorar i interpretar el seu llegat.

L'antiga presó de La Model serà l'espai encarregat d'acollir aquest debat entre la directora del diari ARA, Esther Vera, l'historiador Josep Maria Muñor i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, moderat pel periodista Adrián Crespo. Una xerrada a tres veus per parlar sobre la importància de les creences, els valors i els interessos de la ciutadania en la constitució de la opinió pública, així com l'equilibri amb l'opinió privada i els perills que entre elles s'estableixin diferències de poder social. També sobre la importància que tenen els mitjans de comunicació en tot això. 

La ciutat determina la nostra societat. Reflecteix la nostra cultura i els nostres drets, però també les desigualtats i les imposicions a les quals ens sotmetem. Així que la pregunta és: la ciutat ens allibera o ens limita? És justa? Qui és convidat i qui és expulsat de l’espai públic? Una reflexió sobre seguretat, inclusió, equitat, descolonització, justícia espacial i drets urbans que modera Anna Pacheco amb la participació de Pol Andiñach, Husos i Laida Memba.

Entre la pandèmia, l'amenaça climàtica i la invasió russa d’Ucraïna, els fets s’han precipitat tant que sembla que arriba un canvi d'època. I ja ha començat a sonar la paraula desglobalització. És un somni reaccionari o una realitat que a poc a poc s’aproxima? Podria ser una manera de retornar a un món de dimensions més humanes? Sobre això reflexionaran els filòsofs Josep Ramoneda i Elettra Stimilli, amb la moderació de Joan Burdeus.

A tots els països, els pobres superen numèricament els rics. Llavors, per què els pobres, aprofitant el principi de majoria, no voten per expropiar la riquesa de qui més té? Què els impedeix aprovar un impost confiscatori que permeti repartir la riquesa de manera igualitària? Resoldre aquesta qüestió és fonamental per poder entendre la manera com funcionen les democràcies liberals. Una conversa entre els politòlegs Adam Przeworski i Ignacio Sánchez-Cuenca per entendre totes aquestes qüestions.

Óscar Martínez, Jairo Videa i Daniel Treminio són tres periodistes d’investigació centreamericans que s'uneixen en aquesta trobada per conversar sobre les dificultats d’exercir l’ofici en contextos de violència, on donar a conèixer la veritat quasi sempre significa posar en risc la pròpia vida. Centreamèrica és una de les regions més perilloses per exercir el periodisme; amb exemples que passaran per Nicaragua o El Salvador, posaran damunt la taula els riscos d'investigar i informar des de la trinxera.

En què es diferencien les noves formes de feixisme i què podem aprendre del passat per fer-hi front? Arran de la invasió russa d’Ucraïna, la guerra ha irromput amb força a Europa sacsejant els imaginaris de pau i llibertat i amb una escalada del discurs bèl·lic que ha despertat pors relegades al passat del vell continent, com també s'ha vist amb la pujada de l'extrema dreta a Itàlia. Masha Gessen, periodista, i Carolin Emcke, filòsofa, conversen sobre la necessitat de construir nous imaginaris de futur en un context marcat per la guerra i l’auge dels discursos d’odi i els autoritarismes.

Un exercici d'escriptura col·lectiva de la mà de tres escriptores que trenen a sis mans un col·loqui performatiu al voltant del colonialisme i la violència. Oren, elevant les seves pregàries en precs comunitaris, celebren una cerimònia pels morts i donen veu a plantes i animals damunt de l'escenari del Pati de les Dones del CCCB. Un diàleg-performance a tres veus format per Cristina Rivera Garza, Lina Meruane i Gabriela Wiener.

Actualment, és complicat parlar dels entorns digitals com espais de cures. En aquesta sessió de la Biennal, es vol explorar l'ètica de les cures des del prisma digital, per com avançar cap a vides connectades sense renunciar a allò que ens permet ser: cuidar-nos i ser cuidades. Susanna Tesconi moderarà l’activitat que comptarà amb la participació de FemBloc, una línia d’atenció feminista a les violències digitals; a més de l’artista i il·lustrador Javirroyo i de l’experta en impacte social de les noves tecnologies Rachel Coldicutt.