Sergio Vila-Sanjuán. El Barral editor y sus herederos. 

Carlos Barral.  Escriptor i editor.  Com a poeta, la seva és, al costat de la de Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, una de les figures centrals de la Generació del 50. Va néixer en el si d'una família de la burgesia catalana  acomodada, i després de concloure els seus estudis de dret va ingressar en l'entramat d'una indústria patriarcal dedicada a les arts gràfiques on va formar, amb la col.laboració del filòleg català Joan Petit, una petita editorial per la qual inicialment ningú apostava. De 1950 a 1969, Barral va donar forma a diferents col.leccions, dedicades unes a la difusió de la creació literària i humanística en diverses llengües. Va crear el premi Biblioteca Breve, que va donar a conèixer a escriptors com Mario Vargas Llosa i Guillermo Cabrera Infante, i, en col.laboració amb dotze editors europeus, el Prix International de Littérature i el Prix Formentor, atorgats tots dos entre 1960 i 1967.  Després de la mort en un accident del seu soci Víctor Seix, Barral va constatar serioses divergències amb els nous directius de l'editorial, els qui li van aconsellar prosseguir el seu camí en solitari. A partir de 1969 va  fundar Barral Editors i va crear el premi Barral de Novel.la.

Paral.lelament a aquesta labor,  Barral va desenvolupar els seus treballs de poeta i memorialista en llibres de molt acusat estil, el tema del qual no és un altre que el de la indagació detallada en l'experiència personal.  Pertanyent al grup barceloní sorgit entorn de la revista Laye (en el qual van intervenir també Jaime Gil de Biedma, els germans Goytisolo, Alfonso Costafreda, el poeta Gabriel Ferrater i el filòsof Manuel Sacristán, entre altres), la seva poesia sorgeix a partir de motius de la seva experiència biogràfica i civil.