Va complir cinc anys d'internament per un crim comès d'adolescent i es va convertir en autora supervendes de novel·les de detectius
De pocs autors de novel·la criminal es pot dir que tenien un mort a l'armari com tenia, literalment, Anne Perry, escriptora prolífica i supervendes que ha mort aquesta setmana amb 84 anys a Los Angeles, on vivia amb un germà. Perry havia deixat el poble escocès on vivia per Los Angeles amb l'objectiu de promocionar l'adaptació cinematogràfica de les seves novel·les. Ni l'èxit de les seves sagues policíaques –situades a l'època victoriana, al segle XIX i a la Primera Guerra Mundial– han pogut esborrar el seu pecat de joventut.
Nascuda com a Juliet Hulme a Anglaterra, va emigrar primer a les Bahames i després a Nova Zelanda perquè el seu pare era rector universitari. Allà va conèixer Pauline Parker, una noia amb qui entaularia una amistat íntima mal vista per la societat de l'època. Les dues noies planejaven marxar juntes a Anglaterra aprofitant el divorci dels pares de Hulme, però la mare de l'amiga s'hi oposava. Les dues noies, que tenien 15 anys, van ordir un pla per matar-la, per la qual cosa van complir cinc anys d'internament, perquè van ser jutjades com a menors. Aquests fets van inspirar la pel·lícula Criatures celestials de Peter Jackson, el 1994.
Hulme va poder tornar després a Anglaterra amb la seva mare, que es va casar, i ella va adoptar el cognom del padrastre, d'aquí ve el seu segon nom real, Anne Perry. Amb aquest nom va començar la carrera d'escriptora, amb sagues de novel·les –protagonitzades per parelles de dones fortes i independents i homes enèrgics– que no s'han traduït mai al català. El 1979 va publicar Los crímenes de Cater Street, amb què va començar la sèrie amb el detectiu victorià William Pitt. La següent sèrie, als anys 90, la protagonitzen l'expolicia convertit en detectiu i amb problemes d'amnèsia Thomas Monk i la infermera Hester Latterly. El 2000 va guanyar el premi Edgar per Héroes, una història sobre un assassinat a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial. Aquest mes havia tret la novel·la El cuarto enemigo. Amb aquesta sèrie de novel·les emmarcades a la Primera Guerra Mundial, Perry volia sobretot explorar els dilemes morals de l'època. Segons Perry, durant aquells cinc anys de conflictes moltes coses van canviar per als homes i les dones. El seu repte era explorar com reaccionaven els uns i els altres davant les experiències que vivien i els conflictes que tenien.
Després de 40 anys de carrera literària, mig centenar de novel·les publicades i més de 10 milions de còpies venudes, a Perry l'indignava que se la continués jutjant pel seu passat: "Per què no se'm pot jutjar per qui soc ara i no per qui era en aquell moment?", havia qüestionat més d'una vegada a les entrevistes.
