“Llegir una novel·la és un art complex i difícil”, deia Virginia Woolf a l'article ¿Com s’ha de llegir un llibre?, un text inclòs a Les paraules viuen a l'esperit. Així i tot, el 70,7% dels catalans llegeixen llibres almenys una vegada al trimestre, segons l'estudi sobre hàbits de lectura elaborat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Sovint parlem del terç dels catalans que no llegeixen o dels índexs de comprensió lectora, que han reculat després de la pandèmia, però Catalunya està entre les comunitats més lectores de l’Estat, que a la vegada està dins del rànquing de països que més llegeixen habitualment de Wordsrated, una organització nord-americana que analitza dades literàries. Tot i que només el 32,7% ho fan en català, n’hi ha que llegeixen, i molt. 

A la Biblioteca Canyadó i Casagemes de Badalona tot el personal coneix l’Àngela Zorrilla, de 42 anys, que llegeix 8 o 9 llibres al mes, que sumen un centenar a l’any. Ho fa gairebé sense adonar-se’n i de cinc en cinc de forma simultània, i la seva debilitat és la novel·la negra. “És com Netflix: un dia et ve de gust una comedieta i un altre un documental”, afirma. Periodista de professió i bookstagrammer, creu que l’excusa de no tenir temps per llegir és com la d’anar al gimnàs. Llegint troba “un espai de confort i de pau, encara que llegeixi novel·les d’assassinats”, i alerta que el seu fill va pel mateix camí: “Cada vegada que va a fer una activitat a la biblioteca en surt amb set llibres”. L'Àngela posa en un pedestal la feina d’aquests equipaments més enllà del préstec de llibres: “Si t’interessa la lectura, la biblioteca és un lloc ideal per fer tribu”. El Daniel, de 70 anys, va a la de Can Casacuberta, també de Badalona, i només hi llegeix en anglès per enriquir el seu vocabulari. “Aprofito que fan coses dolentes a la tele per llegir. I fins i tot va bé per a la dieta, perquè t’oblides de berenar”, diu amb ironia. Abans només llegia premsa esportiva i des que va a la biblioteca no ha pogut parar de llegir: si no està llegint per al club de lectura és a les trobades literàries de la Biblioteca de Lloreda: “Al final, és una excusa per xerrar”.

A tall d'exemple, només entre les 233 biblioteques municipals de la demarcació de Barcelona i els 10 bibliobusos que apropen la lectura als seus municipis més petits hi ha més de 780 clubs de lectura en actiu, amb més de 10.200 usuaris. També en trobem a les llibreries i en formats menys habituals, com el del Mas Palou, a l'Alt Penedès, on fan L’Avinentesa, un club de lectura amb maridatge de vins. “Hem de fer coses perquè la gent vegi la lectura com una cosa plaent”, especialment els joves, diu la bibliotecària escolar Marta Cava, que condueix el club de lectura juvenil de la llibreria Finestres i fa recomanacions de literatura juvenil a les xarxes. Aquest àmbit no rep l’atenció que mereix als mitjans, apunta, i “acaba apareixent a la secció de criança”. A més, es busquen culpables: “Diuen que els joves no llegeixen. I els adults? Que els joves estan tot el dia amb el mòbil. I els adults?”, es pregunta. Està convençuda que per inocular l’amor per la lectura cal tractar-la amb naturalitat i “trencar amb el discurs que diu que la lectura et fa ser millor persona o més intel·ligent”, perquè això pot ser ofensiu, i assegura que sobretot calen polítiques públiques com el Pla Nacional de la Lectura, que ha d’entrar en vigor imminentment i que inclou 75 propostes de foment de l'hàbit lector.

La lectura, com qualsevol hàbit, s’ha de treballar des de la infància. Com diu la Mariona, d’11 anys, al primer vídeo de Les Germanes Ona, “és important que els pares llegeixin als fills perquè és important saber”. La Mariona i la Gal·la han sorprès les xarxes aquesta setmana amb el seu debut com a recomanadores de literatura infantil a la llibreria Ona de Barcelona. El seu pare, l’il·lustrador Oriol Malet, assegura que no hi ha intervenció adulta i que la gràcia és l’espontaneïtat: “Són criatures recomanant llibres de criatures a altres criatures” amb les seves “incorreccions lingüístiques”. És un reflex de l’educació que han rebut, basada en "la comunicació amb passió" i "l'exemple": a casa són molt crítics amb les pantalles, “amb l’excepció de quan es fan servir en termes culturals”. La Mariona i la Gal·la s’ho han agafat al peu de la lletra i han decidit parlar de llibres, i fins i tot de les polèmiques que els envolten, conscients de la reivindicació política i cultural que suposa crear nous lectors i pensant ja en els pròxims capítols, en els quals volen incorporar la perspectiva de gènere i incloure entrevistes a escriptores i il·lustradores dones. 

Les xarxes són, de fet, l’ecosistema on es mouen els bookstagrammers per despertar lectors de noves i no tan noves generacions. La pandèmia va ser un detonant perquè Sergi Purcet i Laia Bonjoch –investigadors científics i lectors en el seu temps lliure– s’embarquessin en l’aventura d'Els BookHunters, un compte que ja té més de 5.000 seguidors. S’enfrontaven a un desert digital pel que fa a les ressenyes en català, “orgullosament autolimitats” per arribar al gran públic castellanolector. Encara no sabien que existia una petita comunitat, que més endavant s’organitzaria sota el hashtag #elreductecatalà gràcies a la bookstagrammer @avegadesllegeixo. Actualment està format per una vuitantena de comptes, organitzen lectures compartides i llancen 12 premisses –una per a cada mes de l’any– per engrescar a la lectura, com ara llegir un llibre amb representació LGTBIQ+ o llegir un llibre d’un premi Nobel. 

Al mur d’Els BookHunters hi apareix la parella caracteritzada temàticament segons el llibre que ressenyen, per exemple, fent d’àngel i dimoni amb motiu de Bons averanys, de Terry Practhett i Neil Gaiman. Utilitzen la imatge perquè el públic poc lector aturi el seu scroll infinit i llegeixi en català. Les ressenyes sempre les acaben igual: “Llegiu, que el món s’acaba!”

Josep Maria Aymà també dedica el seu temps lliure a fomentar la lectura en català, però d’una altra manera. A través d’Elseullibre.cat, ell i una dotzena de persones més envien un butlletí amb les novetats mensuals en català sobre els temes d’interès seleccionats pels usuaris, com ara història, educació i ciència. Una feina àrdua si tenim en compte que es publiquen 100 llibres al dia, que sumen uns 40.000 a l’any. És una tasca “informativa” perquè els lectors puguin triar “sense estar condicionats”. Es tracta d’un projecte familiar que homenatja el pare d’Aymà, l’editor Jaume Aymà Mayol, pioner de les edicions en català a la postguerra. Com que van viure la censura a casa, volen trencar amb el consum massiu d’autors mediàtics i atendre llibres menystinguts perquè consideren que “no hi ha llibres poc importants”. Woolf també deia al seu assaig sobre com llegir que “l’únic consell que una persona pot donar a una altra quant a la lectura és que no accepti cap consell”.