Jeanette Winterson (Manchester, 1959) sempre li ha agradat la nit i tot el que comporta: la foscor, el misteri i els fantasmes. Encara que els esperits, benèvols o venjatius, ja hagin aparegut en algun llibre seu, no ha estat fins ara que l'autora britànica els ha dedicat un llibre sencer, Días de fantasmas (Lumen). Inclou "tretze relats de tema sobrenatural desvinculats del gènere de terror", segons explica l'autora, que participarà aquest dissabte al festival Kosmopolis del CCCB, el mateix lloc on va presentar Frankisstein (Periscopi/Lumen) el 2019, mesos abans del confinament.

"En quatre anys el món ha empitjorat molt –comenta–. Em preocupa que ens estiguem acostant a una guerra global, i també que arribem a un punt de desestabilització del planeta tan gran que ja no hi hagi marxa enrere. Els humans sempre pensem que alguna cosa ens salvarà, sigui l'economia, la indústria o la tecnologia, però som una espècie que busca el suïcidi col·lectiu. Només cal mirar enrere en la història: el desig de mort es troba en totes les cultures que conec".

Winterson sap com capgirar o actualitzar temes literaris recurrents. En el cas dels contes de fantasmes, ho fa a partir de la connexió del més enllà amb la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies. En un dels relats, App-aparición, una vídua rep la visita del seu difunt marit a través d'una aplicació mòbil. "Si hi ha una cosa que necessitem els humans és una segona oportunitat –diu–. Els fantasmes es poden manifestar de formes molt diverses: se'ns apareixen en cases encantades, però també a través del món virtual". Winterson va investigar la intel·ligència artificial a 12 bytes. Cómo vivir y amar en el futuro (2021), i tot i que la seva visió "vol ser optimista", no hi va trobar gaires virtuts. "La intel·ligència artificial és una nova religió dirigida per ignorants –comenta–. Els que manen no tenen en compte ni la cultura ni la història, que són fonamentals. Pensar que aquesta gent està definint el nostre futur em deprimeix profundament". L'escriptora és partidària de redefinir el sistema educatiu per orientar el món cap a un lloc millor: "La hiperespecialització ja no serveix –assegura–. Els estudis d'humanitats haurien d'incloure assignatures de tecnologia i ciència, i viceversa. Ara mateix hi ha molts metges que no saben tractar els seus pacients. Si haguessin estudiat una mica d'art i de filosofia, la seva actitud seria una altra".

A Días de fantasmas, Winterson entrellaça la ficció amb quatre relats autobiogràfics on explica algunes de les seves trobades sobrenaturals. La primera va ser quan tenia cinc anys i vivia a Manchester amb els pares. Una de les últimes va ser el 2015, poc després de la mort de la seva amiga i escriptora Ruth Rendell. "La millor cosa que pots fer quan vius una experiència inexplicable és reconèixer que no la pots racionalitzar –diu–. Riure-me'n o negar-ho em semblen males opcions. Potser són només una bogeria, però quan has tingut experiències així hi has de conviure la resta de la teva vida. Les persones religioses ho accepten millor perquè tenen present el més enllà. Aquests últims anys he conegut gent jove que no creu en Déu i, en canvi, sí que creu en els fantasmes".