L’àlbum il·lustrat ‘Paraules d’antes’ adapta una cançó del duet musical Arribar i Ploure
Rodolfo del Hoyo (1953) és un sant colomenc il·lustre conegut com a activista cultural. Poeta, novel·lista, narrador i, en especial, autor de llibres infantils, ha recorregut desenes d’escoles de tot Catalunya mirant d’encomanar l’amor per la literatura als més petits. El darrer llibre de la seva abundant producció uneix tres de les seves passions: la poesia, la literatura infantil i les ànsies de donar pautes als primers lectors. Es tracta de Tresors rere les portes (Bindi Books), amb il·lustracions de Noemí Villamuza (Palència, 1971).
El text d’aquest llibre il·lustrat és un recorregut per sis estances d’un pis: rebedor, habitació, cuina, bany, menjador i terrassa. Cada espai conté diversos poemes relacionats i, al final de cada part, una sèrie de termes específics de l’habitació. A la terrassa, a més, hi trobem Haikus des de la finestra, com aquest: “Camises al vent. / Un balcó amb roba estesa / saluda el dia”.
Un llibre de poemes delicat i senzill, tant de text com de dibuixos, agradable, fins i tot al tacte.
També té la paraula com a eix temàtic el llibre Paraules d’antes (Cossetània), amb text del músic Ricard Farré Baldrich –baixista de Txarango– i l’actor i poeta Àlex Pujols Canudas, que formen el duet musical d’humor Arribar i Ploure. El llibre està il·lustrat per Toni Galmés, artista amb una llarga trajectòria amb èxits com ara On és l’Estel·la? (Comanegra).
L’editorial Nanit es dedica a transformar en àlbums il·lustrats les lletres de cançons populars de grups i solistes catalans, com ara Txarango, Miki Núñez, The Tyets, Gemma Humet, Oques Grasses, Sopa de Cabra, Roba Estesa, Els Pets... De moment han publicat 21 títols. Aquesta idea l’han aplicat a Cossetània amb la cançó Paraules d’antes, en què es juga amb una llarga i divertida llista de termes incorrectes que la gent gran sovint utilitza, com ara colmadu, bart, trucu, asuntu... Cançó i llibre volen ser “un homenatge a la nostra llengua, als barbarismes, col·loquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar”, afirmen els autors.
I tancarem la secció comentant un llibre ambientat en un espai també d’antes i molt nostrat com és la serralada de Montserrat. Després de La Serp Estricadora s’amaga al pati de casa, de Joan Francesc Cánovas i Rubén Del Rincón, i d’El gegant Peladits i el Joanet de cal Puigjaner, de Natàlia Oriol i Ot Boltà, la col·lecció Llegendes del Montserratí, de l’editorial d’Olesa de Montserrat Edicions Paper d’Estrassa, ha publicat un nou conte, La bèstia de Montserrat, que uneix dos dels autors més reconeguts de la comarca: l’escriptora Elisenda Solsona i l’il·lustrador Oriol Malet. I també uneix la seva visió de la relació de Montserrat amb històries d’ovnis i extraterrestres.
“Aquest conte és un homenatge a les tardes en què els nens i nenes jugaven al carrer i a les històries màgiques que t’inventes tu mateix per donar resposta a les coses que no saps”, explica Solsona. “Per això, quan vaig pensar en l’origen de Montserrat, em va sortir aquest punt de ciència-ficció. I aquest és l’escenari on explico relacions d’amistat, entre germans, el pas a l’adolescència, també, com una cosa màgica. Quan jugàvem de petits al carrer la silueta de Montserrat significava que alguna cosa havia de passar. I, a més a més, soc una apassionada del tema extraterrestre. Jo era de les que l’11 d’agost pujaven a Montserrat”, afegeix l’autora d’un text mostrat per fragments i maquetat d’una manera molt dinàmica. Com també són ben dinàmiques les il·lustracions d’Oriol Malet, sempre tan encertades, personals i atractives.
