En Lluís vol fer servir un nom fictici. No volia fer-ho, però s’adona que la pràctica que fa és delictiva. Pirateja llibres. No és ell qui els puja a internet, però sí qui els descarrega de manera massiva a Telegram i els comparteix amb els seus propers. Diu que ha xatejat alguna vegada amb “un dels molts responsables” de nodrir de lectures una sèrie de plataformes, però es nega a posar-los en contacte amb La Vanguardia . Ell ha fet aquesta tasca puntualment, “dues o tres vegades, perquè en una classe tots tinguéssim accés a determinats llibres”, però no considera aquest cas concret un delicte, malgrat que sí que ho és. “Va quedar en un fet puntual per a un grup determinat. Ho vaig veure en el seu moment com un bé comú perquè tothom aprovés”.

El d’en Lluís no és un cas aïllat. És una mala praxi que es multi­plica, segons adverteix l’ Observatori de la Sostenibilitat de la Cultura Escrita (2024-2025), que corrobora que la pirateria està “estesa i normalitzada”. Les xifres ho diuen tot: el 67,5% dels consumidors de continguts editorials digitals (llibres, diaris, revistes...) els obtenen a través de canals il·lícits. Telegram és un els favorits gràcies als bots, una sèrie d’aplicacions de tercers que s’executen a dins de la plataforma de missatgeria i amb què un pot xatejar i demanar llibres, sense necessitat de baixar cap programa i com si es tractés d’un geni de la llàntia. “Poses al cercador, per exemple, ‘Gabriel García Márquez’ o, millor fins i tot, una de les seves obres. Com més delimitat, millor”. Mil·lèsimes de segon després, l’assistent auto­matitzat respon: “Vet aquí alguns llibres que coincideixen amb la teva cerca”, i es despleguen una sèrie d’enllaços que permeten a l’usuari descarregar el llibre electrònic, llegir-lo en línia o reportar un error si el contingut no correspongués amb el que s’ha sol·licitat. Telegram ofereix les eines necessàries perquè qualsevol pugui crear un bot, cosa que facilita que s’incrementi la pirateria per aquesta via i, també, que es creïn nous accessos quan el copyright obliga a tancar-ne d’altres.

WhatsApp és un altre canal per on cada vegada circulen més llibres il·legalment. S’hi va reenviar de manera massiva el 2019 el Manual de resistencia (Península) del president Pedro Sánchez en format PDF. Un cas més recent i igual de mediàtic que va posar de manifest la vulnerabilitat del sector literari davant els atacs cibernètics va ser el de les memòries del príncep Enric, En la sombra (Plaza & Janés), que va arribar a Espanya via Whats­App el dia del llançament.

Contra aquest tipus de conductes, escriptors com Juan Gómez-Jurado prefereixen regalar els seus llibres als lectors amb baixos ingressos que els ho sol·licitin abans que veure les seves obres piratejades. “Si no pots pagar-los, jo te’ls regalo. Però no entreu en aquests llocs que fan rics quatre pocavergonyes que viuen a costa de la feina d’altres”, responia al seu Twitter a un usuari que reconeixia haver piratejat el best-seller Reina Roja .

Jorge Corrales, director general de Cedro, entreveu el principal motiu d’aquesta realitat: “Són continguts que pesen poc –molt menys que els audiovisuals–, per tant són més manejables”, i lamenta que, en el sector editorial, “no hi ha cap retrocés en la pirateria, com sí que n’hi pot haver en altres terrenys, malgrat que sigui igualment alta. Al contrari, els últims dos anys ha augmentat i el problema és que no veiem cap mena de correcció”.

Corrales també assenyala la pandèmia com una altra de les claus que expliquen aquest increment. “Durant el confinament hi va haver un pic brutal de descàrregues. El problema és que moltes persones van generar un hàbit que encara avui arrosseguen”. Durant el tancament per la covid, Cedro va tancar 122 canals de Telegram amb més de 380.000 usuaris que compartien còpies pirates de llibres, diaris i revistes. “El problema és que en tanca un i en minuts n’obre un altre. Aquest sector necessita suport polític”.

Segons aquest informe, una de les principals justificacions dels usuaris que accedeixen a aquest tipus de continguts és el preu dels llibres. El 49,5% considera que són molt cars. Una cosa de què podrien discrepar els autors que, sobre el preu de venda d’un llibre, només s’emporten entre el 10% i el 12%. Aquest argument demostra que una gran part és conscient que aquell llibre en línia que li ha caigut a les mans s’ha aconseguit de manera il·legal i fins al 80% admet que, per a ells, és el mateix piratejar un llibre digital que robar-lo físicament. Així doncs, per què el robatori digital de continguts editorials creix fins a nivells mai vistos abans? La sociòloga Alba Colombo explica que hi ha pel mig “una qüestió cultural”. D’una banda, alguns es convencen, tal com recull l’estudi, que “estan democratitzant la cultura escrita”. De l’altra, “és evident que molts usuaris prioritzen en aquests temps accelerats el plaer instantani i tenir el que desitgen al moment, i això és una cosa que ofereix el pirateig, fins al punt que un bon grapat de gent no dona tanta importància a si aquella descàrrega portarà o no virus de regal. Tenen comportaments assumits. En el cas de l’audiovi­sual i musical, sí que es comença a fer un canvi de xip, gràcies a la popularització de les plataformes legals de streaming aquests últims cinc anys, tot i que encara queda camí”.

En el cas dels llibres, deixant de banda que l’oferta de plataformes que ofereixen novetats literàries és inferior que les audiovisuals, molts usuaris sembla que obliden que existeixen les biblioteques públiques. Ferran Burguillos, gerent de Biblioteques de Barcelona, recorda que, a més de poder disposar de l’exemplar físic, existeix la Biblio Digital, la plataforma de préstec de continguts digitals, accessible per a tots els ciutadans amb carnet de biblioteca. “El seu ús es va incrementar durant la pandèmia un 300% respecte al 2019 i, des d’aleshores, els usos s’han mantingut elevats”. Tot i això, reconeix que, “malgrat fer periòdicament campanyes de difusió, és possible que hi hagi un sector de la població que no conegui aquest servei, tot i que ens esforcem per arribar a més gent. És una aposta que mantenim i impulsem. De fet, la nova biblioteca J.V. Foix, que s’inaugura aquest dissabte a Sarrià, estarà especialitzada en cultura digital”.

Més d’un autor es deu preguntar quines passes ha de seguir si troba la seva obra en una d’aquestes plataformes il·lícites. L’advocat expert en dret digital Sergio de Juan-Creix en fa un resum: “El primer seria contactar amb l’editorial. Si un s’ha autoeditat, llavors hauria de contactar amb Telegram, WhatsApp o la xarxa o web en què ha trobat el seu llibre. Si no s’obté resposta, aleshores s’haurà de denunciar a la policia”.

El fundador de Telegram, Pável Dúrov, està en llibertat sota control judicial després de ser acusat de ser còmplice en la comissió de diversos delictes que fan servir la seva xarxa social per l’anonimat i les possibilitats d’eludir l’acció de la justícia. Al seu judici, celebrat el 6 de desembre a París, va insistir que s’han millorat els “procediments de moderació” i va explicar que cada setmana se suprimeixen “entre 15 i 20 milions de comptes d’usuaris per haver infringit la llei”.

En tot cas, De Juan-Creix ja avança que “ara per ara amb això no n’hi ha prou” i admet que el procés, “per la lentitud i pels resultats”, pot arribar a ser “frustrant” i “desesperant”. Recorda, a més, que “l’autor no s’ho ha de prendre com una guerra personal. No pot fer de Quixot i intentar derrotar tota la pirateria ell sol. És un problema global que s’ha de solucionar des d’instàncies polítiques i legislatives. Pot ser que una denúncia no aconsegueixi gran cosa, però si cadascú

fa la seva a la llarga obtindrem resultats”.

Imagen Desnos editorial