Mor l’escriptor José Luis Giménez-Frontín, secretari general de l’ACEC
22/12/2008
El funeral se celebrarà demà, dimarts 23 de desembre, al Tanatori de Sant Gervasi, de Barcelona, a les 10.30 hores
L’escriptor barceloní José Luís Giménez-Frontín va morir ahir, diumenge 21 de desembre de 2008, a Barcelona als 65 anys d’edat a causa d’una malaltia que li ha consumit la seva activa vida cultural i personal en tan sols tres setmanes. Giménez-Frontin, secretari general i ànima mater de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), serà recordat com una de les figures intel·lectuals més brillants de la Catalunya i l’Espanya actuals per la seva sòlida i completa trajectòria cultural i el seu actiu paper com a dinamitzador i pensador cultural. Feia només tres mesos que havia publicat les seves memòries, Los años contados (Ediciones B). El funeral de Giménez-Frontin serà demà dimarts al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, a les 10.30 hores.
José Luis Giménez-Frontín (Barcelona, 1943) era poeta, narrador, assagista, traductor i crític literari. Els anys 1981 i 1991 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua castellana pel poemaris Las voces de Laye i per la novel·la Señorear la tierra, respectivament, i el 2006 va obtenir el Premio Esquío de Poesía per Requiem de las esferas. Havia estat lector de les universitats d’Oxford i Bristol i, durant gairebé quinze anys, va ser el director de la Fundació Caixa Catalunya. Havia estat vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), cofundador i president de l’Associació Col·legial d’Escrptors de Catalunya (ACEC) –entitat de la qual, actualment, era el secretari general– i membre de l’Associació Internacional i l’Associació Catalana de Crítics d’Art. La seva trajectòria cultural en el món francès li havia valgut la condecoració de Chevalier de l´Ordre National du Mérite.
La seva trajectòria en l’àmbit de l’’assaig i la divulgació cultural es va fer palesa en obres com El Surrealismo (primera versió, 1978), Camilo José Cela: texto y contexto (1984) i la guia-catàleg del Museu Teatre-Dalí de Figueres (1994). Els seus títols narratius més recents havien estat Señorear la tierra (1992) i La otra casa (1997) mentre que en el registre memorialístic havia conreat obres com Woodstock road en Julio. Notas y diario (1996).
Els seus primers llibres de poesia (La sagrada familia, Amor omnia, Las voces de Laye y El largo adiós) van ser recollits per Pilar Gómez Bedate a Astrolabio. Antología 1972-1988 (1989). Fa dos anys va editar La ruta de Occitania, Poesía reunida (1972-2006). Recentment, també havia publicat els poemaris Zona cero (2003), Requiem de las esferas (2006) i Tres elegías (2007).
Com a traductor havia traduït obres de Lewis Carroll, Flannery O’Connor, Maurice Nadeau, Jean Jaurès, Salvat-Papasseit i Roselló Porcel.
El seu llibre de memòries, Los años contados, aparegut fa només tres mesos i presentat en un multitudinari acte a la llibreria La Central del Raval el passat 13 d’octubre per Eduardo Mendoza, Anna Caballé i Ana Maria Moix, retrata un país, una societat i un entorn polític i cultural que abraça des de la seva infància i adolescència a la Barcelona del postguerra fins l’actualitat. Es tracta d’una obra de gran vàlua per la visió de la Barcelona literària i cultural dels anys seixanta fins els nostres dies.
El passat 3 de desembre, a causa de la sobtada malaltia, la professora de la UB i memorialista Anna Caballé va assumir les funcions de la secretaria general de l’ACEC.
JOSÉ LUIS GIMÉNEZ-FRONTÍN
CRONOLOGIA
1943. Neix en Barcelona el 27 de novembre.
1953-60. Batxillerats Elemental i Superior i Preuniversitari al Col·legi del Sagrat Cor de Barcelona.
1960-65. Cursos i Llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona.
1965-67. Professor Ajudant a la Càtedra de Dret Polític a la Facultat de Dret a, Barcelona. Director de publicacions a Ediciones de Cultura Popular.
1967. Publica la seva primera traducción, Los orígenes del socialismo alemán, de Jean Jaurès.
1967-71. Director de publicacions a Editorial Kairós.
1970. Visita a Rafael Alberti a Roma i publica Los ocho nombres de Picasso, el primer llibre del poeta editat en Espanya des de la Guerra Civil.
1972. Publica el seu primer llibre de poemes, La Sagrada Familia y otros poemas.
1972-73. Lector d’espanyol a la Universitat de Bristol (UK).
1974. Publica el seu primer llibre de narrativa, Un día de Campo, i el seu primer llibre d’assaig, Movimientos literarios de vanguardia.
1974-78. Codirector del suplement literari del diari Tele-Expres.
1976. Publica Amor Omnia y otros poemas i Seis ensayos heterodoxos.
1977. Viatja a Huautla a la serra d’Orizaba (Mèxic) per a contactar amb María Sabina.
1978. Publica el seu primer llibre de literatura juvenil, Historia del pequeño chamán, així com la primera versió d’El surrealismo.
1979-83. Lector a la Universitat d’Oxford (UK). Senior Associate Member del St. Antony´s College.
1980. Publica el poemari Las voces de Laye. Cofundador de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC).
1981. Premi Ciutat de Barcelona de literatura castellana per Las voces de Laye.
1982. Publica El idiota enamorado i El pájaro pico de oro y otras historias.
1983-89. Publica adaptacions/versions per a nens de La flauta mágica, la sèrie Simbad de Las mil y una noches, tragèdies de Shakespeare, El Ramayana i El Quijote.
1984. Membre del comitè de redacció fundacional d’Hora de Poesía, revista editada pel poeta Javier Lentini.
1984-87. Jutge substitut als jutjats de Districte de Barcelona. Promou les trobades “Los primeros viernes de mes” amb els poetes Ángel Crespo, Enrique Badosa i José Corredor-Matheos, l’escriptor Josep M. Carandell, el pintor Josep Guinovart, i el magistrat i crític d’art Cesáreo Rodríguez Aguilera, entre d’altres.
1985. Publica El largo adiós y Camilo José Cela. Texto y contexto.
1987. Publica El carro del heno.
1987-2004. Director de la Fundació Caixa Catalunya.
1988. Publica Justos y benéficos.
1989. Publica la seva primera col·lecció antològica de poesia, Astrolabio (1972-1988). Ingressa a l’Associació Catalana de Critics d´Art (ACCA) i a l’Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA).
1991. Premi Ciutat de Barcelona de novel·la en castellà per Señorear la tierra.
1993. Publica Que no muera ese instante.
1994. Publica en tres formats i diversas llengües la guia del Teatre-Museo Dalí.
1995-99. President de l’ACEC.
1996. Publica el seu primer llibre de memòries Woodstock road en julio. Notas y diario.
1996-2000. Vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO).
1997. Publica La otra casa.
1999. Publica El ensayo del organista. Inicia la producció de l’Arxiu Audiovisual de Poetes (ACEC).
2000. Publica Cordelia.
2001. Nomenat Chevalier de l´Ordre National du Mérite (França).
2003. Publica Zona cero.
2005. Publica Pequeña historia de Miguel de Cervantes. Comissario de l’exposició Visiones del Quijote (Fundació Caixa Catalunya, Barcelona, i Junta de Andalucía, Sevilla).
2006. Publica Poesía reunida (1972-2005).
2007. Publica amb l’editorial italiana La Torre degli Arabesci Tres elegías. Edició d’art a càrrec de José Joaquín Blasco.
2008 Publica les memòries Los años contados.
|
|
|
|
|
