Des de 1859, tan sols han estat tres les dones que han guanyat el gran premi de poesia en català
Pot una dona guanyar els Jocs Florals, el gran premi medieval, recuperat durant la Renaixença, de poesia en català? La resposta és sí, sí que pot, però no ho fa. De fet, només tres dones han rebut aquest guardó: Isabel de Villamartín l’any 1859, fa 162 anys, Maria Josep Escrivà, el 2007, i Àngels Gregori, l’any 2013. Els Jocs Florals de Barcelona es van reprendre a partir de 1984. I des d’aleshores només l’han guanyat dues dones.
El primer tret curiós d’aquest fet és el nom d’aquest premi. Si retrocedim en el temps per trobar l’origen de la denominació “Jocs florals”, hauríem d’anar a parar l’època dels romans. A l’antiga Roma s’adorava a Flora, la deessa de les flors, els jardins i la primavera. Les llegendes i rondalles populars diuen que Flora tenia un sacerdot particular i fins i tot que va ajudar a Juno, l’esposa del Déu dels déus, Júpiter, a concebre un fill amb l’ajuda d’una de les seves flors.
Tan reconeguda era aquesta divinitat que es va crear una festivitat exclusivament en honor a ella. S’anomenava Floralia, que literalment vol dir Jocs Florals. Aquesta festa consistia en decorar els temples amb flors, fer excursions campestres i dedicar la jornada al menjar, la beguda i la festa. Segles més tard, el nom d’aquesta festivitat es va recuperar en format de premis literaris de poesia fins a convertir-se en un dels actes més longeus d’Europa i el més prestigiós, pel que fa al gènere poètic, a Catalunya.
Flora, en femení, és qui posa nom als jocs. Ara bé, sembla que la dona no hi tingui cabuda a l’hora de rebre el premi. Àngels Gregori, guanyadora el 2013 amb l’obra Quan érem divendres, apunta que “veure la llista de guanyadors al llarg dels anys d’un premi tan important i prestigiós com aquest i no veure pràcticament cap nom de dona és alarmant”. Assegura que el problema, lluny de ser ella qui el pugui identificar, no passa per una manca de participació femenina, almenys durant l’última dècada.
Una opinió similar té Txema Martínez, guanyador de l’any passat, que assegura que no coneixia aquesta dada i entén que “pogués passar abans, perquè històricament sempre hi havia hagut un dèficit evident de poetes dones”. Ara bé, Martínez sosté que “aquesta llacuna avui dia és incomprensible davant de l’eclosió de poetes dones que hem vist al país durant les darreres dues dècades, en una quantitat i amb una qualitat indiscutibles”.
Pau Vadell, guanyador dels premis l’any 2017, reflexiona sobre el que podria tractar-se d’una casualitat: “els Jocs Florals són uns premis a obra inèdita, és a dir que, quan es premien, les obres encara no estan publicades i, tot sovint, els autors es presenten als premis amb pseudònims”. Això vol dir que el jurat, a priori, no sap si qui escriu és un home o una dona i, per tant, en principi no podria administrar cap judici de valor en matèria de gènere.
Ara bé, tant Àngels Gregori com David Caño, darrer guardonat dels Jocs, opinen que en molts casos, tot i no saber el nom de l’autor o autora, es pot detectar si qui escriu és un home o una dona. Gregori entén la poesia com una convergència entre el “jo poètic que escriu” i el “jo poètic que llegeix”, és a dir, que és el gènere literari que més importància dona a la identificació amb l’altre. Això vol dir que si una dona escriu a base de les seves vivències personals, es pot detectar amb més facilitat que es tracta d’una figura femenina que no pas un altre gènere literari com la narrativa.
Aquest últim punt dona peu al tret fonamental que els diversos poetes consultats destaquen: el jurat. Durant molts anys, la quota de gènere a les cadires del jurat de qualsevol premi literari ha estat molt desequilibrada, formada fonamentalment per homes. Àngels Gregori ha estat, durant tres anys, membre del jurat dels Jocs Florals i assegura “que ara és més paritari i que hi ha una consciència més gran sobre aquest tema”. De fet, quan ella va deixar de formar part d’aquest jurat, va demanar que al seu lloc hi posessin una dona.
I quines expectatives hi ha de cara el futur? David Caño ho té clar: “La poesia al segle XXI és femenina i feminista. Això caurà pel seu propi pes”. Caño explica que, tot i la manca de dones referents històriques en poesia, actualment ja hi ha moltes dones que escriuen, publiquen i guanyen premis literaris. De fet, l’any 2020 va ser un any de dones pel que fa als premis literaris, ja que els Josep Pla i Nadal, el premi de poesia Màrius Torres i els premis d’assaig Josep Vallverdú, entre d’altres, els han guanyat dones. Caldrà veure, doncs, si aquesta dinàmica també s’estén als Jocs Florals, els eterns guardons del gènere masculí.
Ja estan obertes les convocatòries pels Jocs Florals d’enguany, disponibles fins el 12 de febrer. Trobareu les bases de la convocatòria en
aquest enllaç.
