Quan et pre­gun­tes per què el món és un fàstic, sem­pre tro­bes un bon gra­pat d’argu­ments que t’ho con­fir­men. L’últim ha estat la notícia del rebuig que els agents de la poeta Amanda Gor­man han fet del tra­duc­tor Víctor Obi­ols, que por­tava unes set­ma­nes tre­ba­llant en la versió d’El turó que enfi­lem (The hill we climb), els ver­sos que Gor­man va reci­tar en la inves­ti­dura de Joe Biden. No és un fet aïllat la dis­cri­mi­nació, el que sobta és que pro­vin­gui de la mino­ria negra i de la gent de la poe­sia. No cal dir que Obi­ols i el seu alter ego Víctor Boca­ne­gra sem­pre han fet música negra i que el nos­tre poeta no és pre­ci­sa­ment un con­ser­va­dor cons­picu. Veu­rem qui troba l’edi­to­rial Uni­vers del grup Enci­clopèdia Cata­lana que agradi als agents. El verb vetar es posa de moda.