Els poemes es refereixen als símbols segons el model de la creació artística i no de la teòrica, ja sigui filosòfica, històrica, religiosa, antropològica, etc. No obstant això, el contingut d'aquestes disciplines aflora en els versos a fi de recrear la vida dels símbols en allò que li és familiar: la pràctica de l'art. Arola opta per recrear els símbols universals i, sobretot, per demostrar les connexions que hi ha entre aquests, ja que, al cap i a la fi, el simbolisme europeu o de qualsevol altre lloc desvela la mateixa realitat.